dijous, 28 de gener del 2010

"Venie de València a aquesta ciutat"

Coca medieval

Hui faré referència a dos cartes redactades pels consellers municipals de Barcelona (salvant les distàncies com els actuals regidors, el govern urbà) per les quals desfilen personatges valencians. En la primera, de 15 de setembre de 1435, els magistrats barcelonins demanen al capità d'una galera que s'ha armat en nom de la ciutat per tal de mantindre la pau en les mars properes al litoral català que deixe anar dos persones que havia enrolat a la força, una pràctica molt habitual per tal de completar la tripulació dels vaixells de guerra: un parlavanenc pres quan anava de romiatge a Montserrat i un valencià que havia anat a visitar el seu oncle barceloní:

Entès havem que per gent de la vostra galea serie stat pres dins aquesta ciutat e per força mès en la dita galea En Johan Alamany, de la perròquia de Parralavà del bisbat de Gerona, lo qual venie de romiatge de la devota de nostra dona de Muntserrat e, d’altra part, hi és stat mès per força I fadrí appellat Ponç Ferrer, lo qual venie de València a aquesta ciutat a casa un seu oncle ciutedà de la dita ciutat appellat Francesch Jalech, e lo dit fadrí és detengut de malaltia. Per ço us pregam tant afectuosament com podem vullats jaquir anar franchament los dessús nomenats, e de açò nos farets molt gran pler.


La segona missiva, escrita el 21 de juliol de 1450, també va dirigida al capità d'una galera -en este cas desconec si de la ciutat o d'un particular- per tal que deixara anar un valencià -és possible que a instància dels jurats de València- a visitar els seus pares en la capital del regne, on alguna adversitat -probablement la pesta- planava sobre la tranquil·litat dels habitants:

Informats som estats que en la vostra galea és En Johan Soler, de la ciutat de València, lo qual havem gran voluntat que per lo mal temps qui és en aquella ciutat posquès anar visitar son pare e sa mare, qui per rahó de sa absència són congoxats e posats en gran tribulació. Per ço, mossèn molt honorable e molt savi, ab gran affecció vos pregam que ab vostra volentat e sens alguna retenció lo dit Johan se’n puxe anar per los dits esguarts.

5 comentaris:

taronget ha dit...

Vaja, Juan Soler, una galera.. quina llàstima que certs costums s'hagen perdut!

Vent d Cabylia ha dit...

:DDDD

Precisament pensava en això hui que llegia que en 1691 alguna gent del poble de València es concentrà davant la Llotja contra les autoritats locals, cridant y comovent, y tirant moltes pedrades a les cases y fenestres i, fins i tot, hu de aquells, ab gran desacato, poch temor de Déu y veneració de la Ciutat... desparà un escopetada al Jurat en Cap, de la qual quedà ferit en lo bras dret.

Unknown ha dit...

Un fondo d'arròs a banda sense galera no aprofita de res. Cabílio si m'envies instruccions precises t'estalviaré el següent en el futur que encara no sé com s'il·lumina tan sols galera per remetre't al crustaci en qüestió:

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.ortefish.com/galera.jpg&imgrefurl=http://www.ortefish.com/productos.htm&usg=__hlBbY4EthPNm9UsM3MObajJg75s=&h=550&w=340&sz=16&hl=ca&start=31&sig2=ZBvztDSEbytTLn1SKUucBQ&itbs=1&tbnid=M_Rx80CnvGq_yM:&tbnh=133&tbnw=82&prev=/images%3Fq%3Dgalera%2Bcatal%25C3%25A0%26gbv%3D2%26ndsp%3D20%26hl%3Dca%26sa%3DN%26start%3D20&ei=ptVhS46aD4ih_Aa-8KDGDA

Salut!

Blai ha dit...

Vicent, vols dir que l'embarcació que apareix a la imatge és una galera i no una nau o una coca?

Resulta si més no inquietant aquest costum de segrestar la gent per completar tripulacions... Passejar pel port de qualsevol ciutat costanera seria una activitat de risc!

Vent d Cabylia ha dit...

Blai: és una coca com una catedral! (ja ho he canviat). I, sí, si estaves en el moment inoportú en el lloc inadequat (no calia que fóra el port, que a vegades l'enrolament el feien en ple centre), l'havies cagat llaurador...

Joan-Carles, vaig tractar d'explicar-ho ací: Com posar enllaços, cursives i negretes als comentaris. No sé si està ben explicat, però almenys ho vaig intentar... Les galeres en l'arròs, boníssimes (m'encanta xuplar-les a consciència!)