dijous, 4 de maig del 2006

Què trist! O no?

Manuel Pimentel, l'exministre de Treball del PP, actualment allunyat del partit, va publicar ahir un article a El País titulat "La no discriminación, ésa es la cuestión". En ell, entre altres coses, deia:

"A la mayoría de los andaluces no les preocupa su exacta denominación, al tiempo que se sienten tan andaluces como españoles, sin ningún tipo de reserva a la hora de considerarse parte indisoluble de la España constitucional. Pero lo que no están dispuestos a aceptar en forma alguna es ningún tipo de discriminación con respecto a otras autonomías. Y como Cataluña se define realidad nacional, pues nosotros, también. ¿Que es una barbaridad? Pues que no se lo hubiesen concedido a los catalanes. ¿Que ellos sí? Pues a nosotros también. Muchos critican este mimetismo, pero la sabiduría popular aconseja no despegarse del pelotón de cabeza, por lo que pudiera pasar en el futuro. [...]
Mejor todavía que "realidad nacional" hubieses sido incorporar una fórmula que aún nos acercara más a la opción aprobada para los catalanes aunque fuese a simple título denominativo, sin consecuencia jurídica alguna. [...]
Lo substancial del debate no será la consideración política o jurídica que se le otorgue al término nación o realidad nacional; lo más importante será el que no se permita discriminación alguna. Por eso, lo mejor para todos sería retrasar la aprobación de nuestro Estatuto hasta que supiéramos cómo queda también el vasco, e intentar mientras tanto un acercamiento con el PP y el PA. [...] Andalucía debe aspirar al máximo techo de competencias y autogobierno que se le conceda a cualquiera de las restantes comunidades autónomas. Denominación nacional incluida, por supuesto."

Les meues reaccions després de llegir-lo van ser dues:
1) Però a quin joc juguen? Quina irresponsabilitat política és esta? Volen ser nació per aspirar al màxim nivell competencial? Per a això no cal definir-se nació pròpia. Per a què volen reconeixement nacional si no se'l creuen (tampoc el PSOE de Chaves)? Café per a tots en estat pur.
2) Sí, però com deia Fuset, ja voldria jo café per al País Valencià, que el PSCV considerés que el País Valencià és una realitat nacional i que UV (=Partit Andalucista), EU (=IU), el BLOC i Esquerra (=Esquerra independentista andalusa) el consideraren una nació, mentre que gent liberal o moderada com Pimentel i Rojas Marcos (Carlos Pascual, Caruana, Pérez Benlloch...) pensaren que si els catalans volen ser nació nosaltres també.

Em sembla que eixa postura la poden prendre els andalusos no andalusistes perquè en el seu cas no implica cap projecte "d'andalusització" o de protecció i valorització d'una cultura andalusa específica; simplement pot voler dir descentralització. En canvi, al País Valencià ser valencianista per exemple implica emprar el valencià i potenciar-lo, creure's la nació valenciana, i com sempre tot emmerdat per la nostra casuística particular de l'amenaça pancatalanista (fruit de la nostra pròpia història, de la història del nostre nacionalisme i de l'espanyolisme antivalencianista).

Tot plegat encara no sé amb quina de les dues postures quedar-me. En tot cas, sembla que en el pròxim estatut els catalans hauran de posar: "Catalunya és una nació perquè s'ho creu i aquelles nacions els ciutadans de les quals no es creuen majoritàriament nacions ni són nacions ni són res. Aquí el 90% dels grups polítics pensen que som nació i per tant som nació, no com en altres llocs".