dimarts, 23 de maig de 2006

Xarops, sorbets i... sirops?

Anunci de 1912. Xarop medicinal amb base d'heroïna (derivada de la morfina, i esta de l'opi extret del cascall, tradicional remei per al mal de queixal)

La primera definició que ens dóna el GDLC de xarop és: Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d'aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius. És a dir, el xarop entés com a beguda dolça i no com a solució saturada de sucre en aigua, emprada com a vehicle en molts medicaments, significat que segurament ens ve primer al cap.

El diccionari de la RAE dóna per al castellà com a primera accepció: Bebida que se hace cociendo azúcar en agua hasta que se espesa, añadiéndole zumos refrescantes o sustancias medicinales. L’etimologia que donen els dos ve a ser la mateixa; la del GDLC és: s. XIII; de l'àr. xarâb 'beguda, xarop', der. de xârib.

De fet, els andalusins que ens transmeteren tants arabismes eren bastant aficionats a les combinacions d'aigua, fruita, espècies i mel o sucre en forma de melmelades o confitures, infusions, xarops, sorbets i refrescos, com ara l'hidromel, l'aigua de roses, l'arrop –ar-rup, suc–, o l'orxata de xufa.

D’altra banda, tenia entés que sorbet compartia la mateixa arrel i, de fet, el GDLC diu: [de l'it. sorbetto, íd., i aquest, del turc xerbét, tret de l'àr. vg. sirià xarbât 'llimonada', de la mateixa arrel de xarop]. Gelat poc consistent fet a base de sucs de fruita, aigua o llet, eventualment aromatitzat amb vins escumosos o licors, que hom pren en copa. En canvi, el DRAE dóna un origen que m’ha fet dubtar si no prové directament de l’arrel llatina sorbeo: (Del it. sorbetto, este del turco şerbet, y este del ár. clás. šarbah, trago, infl. por el it. sorbire, sorber). Si està influenciat per l’italià perquè no podia provindre directament de la forma llatina sorbeo.? Tanmateix, és curiós que en català/valencià no s’haja mantingut sorber com en castellà, accepció derivada de sorbeo (encara que sí ho ha fet absorbir). Nosaltres diem directament xuclar o xuplar, el que reforça la tesi de la via àrab per a sorbet (a més, en principi, no hem de per què dubtar del treball fet per etimòlegs).

Finalment, també tenia entés que la paraula sirop provenia de la mateixa arrel, però resulta que no he trobat eixe mot recollit a cap diccionari de català/valencià que he consultat. Llavors com li hem de dir al sirope, que el DRAE defineix com: Líquido espeso azucarado que se emplea en repostería y para elaborar refrescos? L’etimologia que hi dóna, efectivament, prové de l’àrab però a través del francés: Del fr. sirop, este del lat. mediev. syrupus, sirupus, y este del ár. sarap. Així doncs, algú sap com se li diu al “sirop” de pastissos i gelats?

Cap comentari: