Allà pel 1847 en les pàgines del setmanari El Tabalet, confeccionat pel suecà Josep Bernat i Baldoví i pels escolapis liberals Josep Maria Bonilla i Pasqual Pérez, podem llegir les següents notícies:Coses de nou
En les Provinsies Bascollaes pareix que van á mochicons... ¡ya se ve! el que está prop del foc, es el que se crema... Sempre ham cregut nosatros que en Estella no faltaria lleña... ¡Pues no digo nada en Ullate!... ¡Allí sí que haurá pronte, si Deu no hu remedia, una ferracha hasta els pits!...
La gran sort que tenim, es que en Cataluña hiá quietut, grasies á Deu, y no s'ou una mosca pel mon, que sinó, ya estabem apañats.
Supose que fa referència a lluites entre carlins i liberals o entre liberals de diverses faccions, en ple moderantisme liberal de 1847. En tot cas, sembla que les lluites vénen de llarg. Amb tot, no són les mateixes de hui en dia, poden compartir alguns trets comuns, però aquelles es tractaven sobretot de diversos tipus de lluita social influenciades per ideologies molt llunyanes del nacionalisme català o basc que es forjarà a finals del segle XIX. Que eixe nacionalisme incorpore qualsevol tipus de revolta passada a la seua mitologia en clau nacional són figues d'un altre paner...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada