Heus ací uns fragments del que Francesc Eiximenis, teòleg franciscà natural de la vila de Girona, escriví en 1383 com a proemi del seu Regiment de la cosa pública, una bestreta del Dotzé del Crestià, dedicat als jurats de València i en el qual el govern urbà és considerat la millor expressió política de la comunitat:
LA LETRA QUEL ACTOR DEL LIBRE TRAMET ENDREÇANT AQUELLA ALS JURATS DE LA CIUTAT DE VALENCIA. E AQUEST ÉS LO PROHEMI
[...] [a] aquells qui regiment tenen de la comunitat singularment e en especial deu esser dada lum, via e manera de aquella be e saviament governar, regir e mantenir, com en aquells siga la salut del poble e sien als altres proposats axi com specials spills [...]
LES SPECIALS BELLESES DE LA CIUTAT DE VALENCIA
[...] dien los qui gran temps la han poseida, que, si paradis es en la terra, que en regne de Valencia es. E, verdaderament, clara speriencia nos ensenya que aquesta es una de les pus asenyalades terres del mon, si pensats en totes les sues nobleses; de les quals vos dire algunes poques quim venen a memoria de present [...]
[Eiximenis dóna fins a 32 raons per explicar la bellesa i grandesa del regne de València, lligades sobretot a aspectes climàtics i naturals (aire, aigua, rius, terra, fusta) però també de l'economia (tot tipus de productes agropecuaris, regadius, ceràmica, tèxtil, comerç) i "d'esperit" (caràcter dels homes, nobles i clergues, màrtirs valencians, llengua)]
La trenta e dues es que aquesta erra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mal sonants vocables dels altres he ha presos los millors. [...]
CONCLUSIO DE LA DITA LETRA
Per totes aquestes coses e rahons ha volgut nostre Senyor Deu que[l] poble valencia sia poble special e elet entre los altres de tota Spanya; car, com sia vengut e exit per la major partida de Catalunya e li sia al costat, empero nos nomena poble catala, ans per special privilegi ha propi nom es nomena poble valencia. E per aquestes mateixes rahons es digna cosa que la ciutat qui es cap de tot aquest regne haja nom Valencia, que aytant vol dir com ciutat de valor e ciutat que per excellencia val e a valgut e valdra, ab la ajuda de nostre Senyor Deus, fins a la fi del mon. [...]
És un bon resum de la identitat valenciana medieval que es reafermà definitivament amb la formació de la Diputació del General des de la dècada de 1360. Açò és el que passava al cap i casal; caldrà veure també el que passava a altres llocs, en especial a la governació dellà Xixona, que va ser incorporada al regne molt més tard que la resta, uns 60 anys, entre 1296 i 1305, i que sempre ha tingut un paper peculiar en la història del País Valencià, incloent-hi l'actualitat.
LA LETRA QUEL ACTOR DEL LIBRE TRAMET ENDREÇANT AQUELLA ALS JURATS DE LA CIUTAT DE VALENCIA. E AQUEST ÉS LO PROHEMI
[...] [a] aquells qui regiment tenen de la comunitat singularment e en especial deu esser dada lum, via e manera de aquella be e saviament governar, regir e mantenir, com en aquells siga la salut del poble e sien als altres proposats axi com specials spills [...]
LES SPECIALS BELLESES DE LA CIUTAT DE VALENCIA
[...] dien los qui gran temps la han poseida, que, si paradis es en la terra, que en regne de Valencia es. E, verdaderament, clara speriencia nos ensenya que aquesta es una de les pus asenyalades terres del mon, si pensats en totes les sues nobleses; de les quals vos dire algunes poques quim venen a memoria de present [...]
[Eiximenis dóna fins a 32 raons per explicar la bellesa i grandesa del regne de València, lligades sobretot a aspectes climàtics i naturals (aire, aigua, rius, terra, fusta) però també de l'economia (tot tipus de productes agropecuaris, regadius, ceràmica, tèxtil, comerç) i "d'esperit" (caràcter dels homes, nobles i clergues, màrtirs valencians, llengua)]
La trenta e dues es que aquesta erra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mal sonants vocables dels altres he ha presos los millors. [...]
CONCLUSIO DE LA DITA LETRA
Per totes aquestes coses e rahons ha volgut nostre Senyor Deu que[l] poble valencia sia poble special e elet entre los altres de tota Spanya; car, com sia vengut e exit per la major partida de Catalunya e li sia al costat, empero nos nomena poble catala, ans per special privilegi ha propi nom es nomena poble valencia. E per aquestes mateixes rahons es digna cosa que la ciutat qui es cap de tot aquest regne haja nom Valencia, que aytant vol dir com ciutat de valor e ciutat que per excellencia val e a valgut e valdra, ab la ajuda de nostre Senyor Deus, fins a la fi del mon. [...]
És un bon resum de la identitat valenciana medieval que es reafermà definitivament amb la formació de la Diputació del General des de la dècada de 1360. Açò és el que passava al cap i casal; caldrà veure també el que passava a altres llocs, en especial a la governació dellà Xixona, que va ser incorporada al regne molt més tard que la resta, uns 60 anys, entre 1296 i 1305, i que sempre ha tingut un paper peculiar en la història del País Valencià, incloent-hi l'actualitat.
2 comentaris:
"que[l] poble valencia sia poble special e elet entre los altres de tota Spanya"
Vaja, m'ha resultat molt curiós que ja aparega per ahí això dels 'pobles d'espanya'
Sí, el concepte d'Espanya com a terme geogràfic ja està present entre els romans (Hispània), però durant l'època andalusina els cristians l'empraven per a fer referència a la part de la península que estava en mans dels musulmans. Sembla ser que a partir del segle XIII pren de nou el sentit geogràfic de referència a tota la península (que a excepció del regne de Granada ja estava ocupada pels cristians). A partir de la unió dels regnes "d'Espanya", amb els Àustria, prendrà un caire més polític (asociat a eixa dinastia), però no serà fins a finals del segle XVIII quan prenga un caràcter de "nació espanyola", com a nació de ciutadans (que donarà lloc a les vonstitucions liberals del segle XIX). Vulguen o no, formem part dels pobles d'Espanya/Hispània com a terme geogràfic; una altra cosa és que no ens agrade el nacionalisme espanyol de l'Estat en què ens ha tocat viure. Portugal no pateix eixos problemes.
Publica un comentari a l'entrada