Un raig d'esperança?

El meu corresponsal a Castelló m'ha dit que l'altre dia va veure eixir del centre municipal de cultura a bona part de la plana major de l'Institut d'Estudis Catalans i majoritàriament als seus membres valencians. Sembla que havien estat convocats per Salvador Giner, president de la institució, per tal de fixar una postura en la seua relació institucional amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Diu el meu corresponsal que un dels que eixien amb el morro més tort era Carles Solà, qui sembla que no comprenia l'actitud d'alguns valencians que havien apostat en la reunió pel respecte a l'AVL. Sembla que els catalans tampoc eixien massa contents ja que esperaven que els valencians tingueren la dignitat de Fuster per escriure "espero" i "sigui", que per alguna cosa són persones de cultura, saben llegir i escriure en català, no viuen en una caverna i són membres de l'Institut científic que "ens" representa a tots els "catalans". En tot cas, sembla que la majoria de valencians eixien amb la cara ben alta i els compexos ja quasi llevats després d'haver insinuat que els catalans poc o res coneixen la realitat valenciana i que calia una col·laboració mútua i civilitzada entre l'IEC i l'AVL. No obstant això, sembla que hi havia alguna absència valenciana significativa de gent que està al dos llocs.

Ja veurem com reacciona l'Institut. Potser, enrabietat per una resposta que no esperava, es torne més bel·ligerant. Esperem que el seny s'impose. De qualsevol manera, em quede amb la resposta valenciana i el raig de llum que suposa l'AVL, sempre i quan es neutralitzen definitivament els sectors secessionistes. Tot i que la dreta valenciana no se civilitze i deixe de jugar a traure rèdits electorals de l'anticatalanisme (assumpte difícil), si el seu secessionisme es """limita""" al nom de la llengua i la castellanització, ja podrem haver avançat un pas en aquell merder blaver començat a la Transició. El primer pas haurà sigut neutralitzar implícitament qualsevol tipus de secessionisme ortogràfic. El següent pas, que ha de ser imminent i paral·lel, és lluitar contra la castellanització, tot donant dignitat i ús al valencià/català. L'AVL pot ser una bona eina, les institucions polítiques també, però això sabem que no passarà mentre governe la dreta (i quan ho faça l'esquerra ja vorem), i, com mai ve mal recordar, tot comença per l'actuació personal de cadascú.