Autodeterminació... o els diccionaris també tenen ideologia?

És curiós cercar com els diccionaris de diferents llengües donen definicions diverses d’un mot que teòricament significa el mateix. És el cas d’autodeterminació i autodeterminación. Estan formats pel prefix grec αúτο- (per un mateix o propi) i el mot determinació (que prové del llatí determinare, format alhora per de i terminare). Terminare com termenar volia dir posar termes o límits, i determinare tenia un sentit més figurat, no tan referit als espais físics com a les conductes humanes. Així doncs, etimològicament, autodeterminació significa acte de posar límits per un mateix. No obstant, este “un mateix” no sempre és individual, sinó que de vegades és col·lectiu. Així dons, el GDLC dóna com a definicions d’autodeterminació:
1 Acció de decidir-se per si mateix. 2 Acció d'una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se entitat estatal autònoma o independent. 3 Autogovern

És una definició molt completa, tot i que per efectivitat en lligar-la a un marc territorial (els pobles nòmades no tenen dret a autodeterminar-se). Les definicions del DIEC i del Salt (que és una còpia d’aquell i d’altres, esperem que el de l’AVL no copie tan descaradament) són més genèriques, però no tan detallades. Les dues diuen:
1. Acció de decidir per un mateix. 2. Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu destí polític.
Però, a més a més, el Salt afig:
3. Autogovern.
És a dir el Salt ha copiat el DIEC, però ha afegit la del GDLC, tot rebutjant la seua definció més detallada, molt probablement, perquè era “massa forta”.

Però, sobretot la definició de la RAE és la que ens deixa clar que els diccionaris també tenen ideologia. Diu:
Decisión de los pobladores de una unidad territorial acerca de su futuro estatuto político
Desapareixen les col·lectivitats humanes o els pobles –pobladors d’una unitat territorial, ni tan sols un territor-, la llibertat –ni s’esmenta- i el destí polític –un estatut polític, que dóna un matís d’estabilitat front el de moviment del destí-. Si comparem la primera definici amb esta la qüestió sembla clara.

Però és que fins i tot, en la definició de determinar hi ha un caire molt diferent. El GDLC diu:
1 Fixar, establir, exactament (alguna cosa) com a resultat d'una deliberació, d'un raonament, d'una investigació.
2 Decidir, portar a una decisió. Va determinar d'anar-hi. Aquesta consideració el va determinar a callar. 3 Ésser la causa immediata d'alguna cosa. Aquesta esllavissada ha determinat la caiguda de la paret.
El RAE, en canvi, diu:
1 Fijar los términos de algo. 2 Distinguir, discernir. 3 Señalar, fijar algo para algún efecto. 4 Tomar resolución. 5 Hacer tomar una resolución
És a dir per als catalans determinar és fruit d’una deliberació, d’un raonament o d’una investigació; en conseqüència l’autodeterminació hauria de ser fruit d’algun d’eixos processos. Res diuen d’això els castellans. Així doncs, sense entrar a considerar qui té raó, està clar que la política i la ideologia també hi juguen en la “inofensiva” filologia.