Per fi enllace els setze minutets d'entrevista de ràdio que em va fer Juan Enrique Tur per a la Xarxa d'Emissores Locals Valencianes, amenitzats a mitjan camí per la cançó "Farem saó" de La gossa sorda. Primer que res he d'agrair moltíssim a Tur que em donara la possibilitat de parlar al voltant de Vent d Cabylia i de la blogosfera valenciana, ja que les diverses matèries que vam tractar m'han servit per a reflexionar sobre la meua pròpia trajectòria en particular i sobre el fenomen dels blogs valencians en general. De fet, demà mateix podré estendre'm en alguns dels punts parlats a la taula redona en la qual participaré, juntament amb Carles Bellver i Xavi Bellot, en el marc de les II Jornades de Mitjans Digitals que tindran lloc a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.
Pel que fa a l'entrevista en qüestió, que podeu trobar un poc més a baix, només vull fer alguns comentaris ràpids molt de passada. Primerament, el fet que ja em va bé sentir-me parlar en públic i adonar-me'n que ja m'agradaria fer-ho com Urbà Lozano o com Joan Olivares. En segon lloc, que dels nervis inicials (perquè no tenia ni idea dels temes dels quals parlaríem) vaig passar a la conversa distesa gràcies a la bona mà de Tur. D'altra banda, que encara estic al·lucinant amb la bona gent que he conegut a través del blog i que mai ho agrairé suficientment. Pel que fa al paper dels bloguers en el món de la creació de l'opinió pública, només una cosa: que encara és necessari transcendir als mitjans tradicionals per a tindre certa repercussió social.
Quant al seguiment de la blogosfera valenciana, a veure quan tinc temps d'indicar algunes novetats importants i tractar de fer alguna mena de balanç de cap a on anem. Sobre la pròpia trajectòria de Vent d Cabylia, he comprovat que des del desastre de maig de 2007 he defugit el comentari d'actualitat política en vista d'aquella experiència. I una conclusió: que els blogs són, entre d'altres coses, una eina que serveix, d'una manera o d'una altra, per a fer país, per a fer democràcia i per a fer cultura, perquè si alguna cosa caracteritza comunament estos tres fenòmens és l'horitzontalitat i el coneixement mutu. I això, des del meu punt de vista, és la comunitat bloguera: una gran xarxa de persones que transmet coneixements i punts de vista d'uns a uns altres. Bé, i vos deixe amb l'entrevista:
Pel que fa a l'entrevista en qüestió, que podeu trobar un poc més a baix, només vull fer alguns comentaris ràpids molt de passada. Primerament, el fet que ja em va bé sentir-me parlar en públic i adonar-me'n que ja m'agradaria fer-ho com Urbà Lozano o com Joan Olivares. En segon lloc, que dels nervis inicials (perquè no tenia ni idea dels temes dels quals parlaríem) vaig passar a la conversa distesa gràcies a la bona mà de Tur. D'altra banda, que encara estic al·lucinant amb la bona gent que he conegut a través del blog i que mai ho agrairé suficientment. Pel que fa al paper dels bloguers en el món de la creació de l'opinió pública, només una cosa: que encara és necessari transcendir als mitjans tradicionals per a tindre certa repercussió social.
Quant al seguiment de la blogosfera valenciana, a veure quan tinc temps d'indicar algunes novetats importants i tractar de fer alguna mena de balanç de cap a on anem. Sobre la pròpia trajectòria de Vent d Cabylia, he comprovat que des del desastre de maig de 2007 he defugit el comentari d'actualitat política en vista d'aquella experiència. I una conclusió: que els blogs són, entre d'altres coses, una eina que serveix, d'una manera o d'una altra, per a fer país, per a fer democràcia i per a fer cultura, perquè si alguna cosa caracteritza comunament estos tres fenòmens és l'horitzontalitat i el coneixement mutu. I això, des del meu punt de vista, és la comunitat bloguera: una gran xarxa de persones que transmet coneixements i punts de vista d'uns a uns altres. Bé, i vos deixe amb l'entrevista:
12 comentaris:
"si hui no escric no passa res...", quina gràcia, escoltar-te, Vicent.
Enhorabona per l'entrevista! Se te notava un poc nerviós al principi, però després tot ha anat rodat.
booo
No es para menos sr Baydal..
.....necessitem conèixer, necessitem saber, necessitem comunicarse...ens necessitem..estem enganxats a la blog+vlogosfera......
;)..enhorabona!!!!
Tu ja m'entens Maria... ;-)
Gràcies a la resta. A fer comunitat vlogosfèrica i catosfèrica!
i tot es produeix a una velocitat extraordinària i la v/blogosfera, combinada amb desenes i desenes d'altres ferraments de participació digitals, construeix un fenomen d'una magnitud mai imaginada abans i tot esdevindrà un se sap ben bé què... [bàsicament, el rotllo, per dir que m'ha agradat el que dius dels b/vlogs] Salut!
.-tot i que pense que en comparació amb els mitjans de comunicació, els espais de comunicació senzillament tenen un altre públic i potser tot es reduïsca a una qüestió d'edats.
Vicent, ja pots començar a fer el marxandatge de VENTDECABYLIA
Quan dius lo de a vegades m´en vaig a sopar amb gent....t´ha entrat així una suau risa histèrica........pensaves amb nosaltrES?jajajaja
Un beset
German, precisament a la taula redona de hui de la UJI diré que la influència social de la "vlogosfera" és encara reduïda i necessita dels mitjans tradicionals per adquirir certa repercussió.
Sfrazzera, amb tu no sope pel blog sinó perquè som família... :D
Carles, què vols una M o una L? ;-)
Acabe d'escoltar finalment el tall del programa. Agrair-te un cop més que et passara pel cap el meu blog a l'hora de fer les recomanacions.
Segur que amb tant d'interès comú no tardarem a coincidir en algun acte d'exiliats nostàlgics relacionat amb el País Valencià.
Al Benicarló, home, seria millor que ens trobàrem un dilluns a les 7:30 del matí al Benicarló... :D
Gràcies per la referència i per l'enllaç amb l'entrevista, però després d'escoltar la teua no crec que estigues mut, ni molt menys.
Publica un comentari a l'entrada