dilluns, 11 de gener del 2010

Tres apunts sobre el Cabanyal

Hui, seguint l'estela de Xavier Aliaga, Masclet i molts altres que han escrit sobre el Cabanyal, em trobareu a L'Informatiu:

Portada del llibre Les cases del Cabanyal

Hi ha tres arguments que els partidaris de la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez no es cansen de repetir. El primer és que la gent del Cabanyal dóna un suport majoritari al projecte en tant que el PP ha obtingut reiterades victòries electorals per damunt del 50% dels vots. Tanmateix, cal matisar l’afirmació: ben sospitosament el districte dels Poblats Marítims va ser el de major abstenció de tota València en les darreres eleccions municipals, només per darrere de Ciutat Vella, amb una abstenció de vora el 37% i una participació del 63%. Així les coses, si seguírem les matemàtiques de Rajoy per al referèndum de l’estatut de Catalunya, podríem dir tranquil•lament que dos de cada tres cabanyalers amb dret de vot no donen suport explícit a la prolongació i, encara més, que només un de cada quatre habitants del barri han anat a dipositar una papereta a favor del PP. Per tant, que els populars guanyen les eleccions al barri està claríssim, que això signifique un suport aclaparador a la prolongació, no tant: moltíssima gent no s’ha pronunciat... [Continua a la columna corresponent]

6 comentaris:

Marc ha dit...

Una pregunta innocent: tindre la majoria dona llicencia per fer i desfer sense tindre en compte les associacions de veins? Fent una mica de demagogia a Hitler i a Mussolini tambe els van votar...

Ximo ha dit...

Primer, he de confessar que no sé com has fet els números per a dir que només un de cada quatre habitants del barri han donat suport al PP. De tota manera, aniré al gra. Generalment, en processos electorals on es juguen qüestions de la màxima transcendència, els abstencionistes solen ser persones que passen de tot (llevat, naturalment, que alguns partits o grups socials hagen reivindicat l’abstenció com a forma de protesta).

L’abstenció també pot ser, però, producte del cansament. En conseqüència, l’abstenció dels cabanyalers a les darreres municipals o no s’hauria d’atribuir a ningú o s’hauria d’adjudicar a prorrata. Tanmateix, tot açò és garbellar aigua; al final, el resultat de les eleccions el dirimeixen els qui van a votar (és el que passa a nivells globals al conjunt del país).

Quant a la necessitat de connectar o no el centre de València amb la mar mitjançant una gran via és un tema perfectament discutible, faltaria més. Naturalment, jo no compartisc la idea que el Cabanyal quedaria aïllat sense la prolongació de Blasco Ibáñez; això forma part de la demagògia que envolta el debat sobre aquest assumpte. Però hi ha altres arguments més matisats i més raonats, entre partidaris i detractors, que s’haurien de prendre en consideració. Cal recordar que Blasco Ibáñez es va projectar fa més de cent anys com un passeig de València a la mar (en certa mesura, es tracta, per tant, d’un projecte inacabat).

Josep ha dit...

Suscric el que dius. I parafrasejant l'última frase de l'article (si m'ho permets) «Si la cosa continua així, tots eixirem perdent» podríem dir que «Si continua així...partiran aquest barri històric per la meitat». Rita ho ha dit clar, no se li ha bellugat ni una parpella, i (lamentablement) es modificaran les lleis que calguen per dur-ho a terme.

Dubte que el govern espanyol faça alguna cosa. Primer, no sé jo si hi tenen competències, i segon, perquè tal volta mullar-s'hi massa els faça, una vegada més, perdre vots al PV.

Quant al que diu XIMO de la connexió de B.Ibáñez: potser l'avinguda es creara amb eixe objectiu final, no ho sé. Però això no justifica la destrucció. El que tal volta sí calga fer és suavitzar la brusquedat amb què acaba. I em referisc simplement a l'estretor de la revolta que entra en l'avinguda des de l'estació de tren, per exemple (que no ho hauran fet a posta?). A banda, els primers metres del barri són un solar, si no m'enganye. Amb un poc de voluntat i de sensibilitat urbanística es pot crear una bona entrada al barri (enjardinat, estàtues, en fi, què sé jo...).

Un barri amb les característiques i la personalitat del Cabanyal té moltes possibilitats econòmiques i d'explotació turística, sense haver d'enderrocar-lo i tornar-lo a posar dret. Però, ai, i els interessos dels amics de la rajola...!

Salut

Ximo ha dit...

Josep Lluís, tu mateix apuntes per on podria anar una solució consensuada que no fos tan agressiva amb el barri. I parlant de la rodalia de l’estació, dius: «Que no ho hauran fet a posta?». Potser, convé recordar que l’estació ja estava feta quan Rita Barberà pujà al govern municipal. I també caldria recordar que Clementina Ródenas estigué a punt d’enllestir (després de rebutjar una solució en batidor) allò que ara pretén fer el PP. I és que, de vegades, les coses no són el que semblen. I s’haurà de repetir mil vegades: la polèmica entre detractors i partidaris de la prolongació està protagonitzada, en bona mesura, per gent i grups absolutament aliens al barri.

Vent d Cabylia ha dit...

Marc, evidentment no. L'opinió dels veïns és molt important, però hauria de ser-ho més la protecció del patrimoni (i la trama urbana heretada és una de les raons fonamentals per les quals el Cabanyal té valor patrimonial).

Ximo, dic que donen suport al PP 1 de cada 3 dels que tenen dret a vot , i 1 de cada 4 de tota la població del barri. Per a les dades electorals de 2007 es poden mirar les estadístiques ací (d'uns 44.000 electors dels Poblats Marítims no arriba a 15.000 que van votar el PP, mentre que la població total empadronada arriba als 60.000 habitants). Tens raó en això que dius: tampoc podem dir que els 45.000 restants estiguen en contra del PP. Uns 13.000 sí que han votat a d'altres partits, uns 15.000 no tenen dret a vot (supose que jóvens i immigrants sense papers) i uns 17.000 ni saben ni contesten. En tot cas, el que volia era matisar la demagògia del PP, que parla com si quasi tot el districte/barri (les dades són similars) els haguera donat un suport aclaparador.

Pel que fa a la idea de "projecte inacabat", compartisc el que diu Josep Lluís: això no vincula a res en especial. Llavors també s'hauria d'acabar la prolongació de l'avinguda de l'Oest, del carrer de la Pau o de molts altres projectes que quedaren a mitges. Particularment pense que si es tiraren avant moltes de les actuacions previstes en el PEPRI, s'enderrocara algun edifici sense valor patrimonial (a banda dels que ja s'han tirat) útil per a fer equipaments, i hi haguera voluntat real de donar solució als problemes de seguretat que hi ha a la zona, hi hauria solució. Però cal que algú pose això sobre un plànol (el Ministeri, un arquitecte, uns doctorands o qui siga -el projecte de rehabilitació de la muralla islàmica de València el van fer uns doctorands de màster-)

Finalment, però, no pense que siga qüestió dels "amics de la rajola", que ara per ara estan completament desvinculats del projecte (a Cabanyal 2010 només hi ha la constructora municipal i la Generalitat). És ja qüestió de cabuderia política i de no donar el braç a tòrcer...

miquel ha dit...

Vicent, precisament aquest és el fons de l'assumpte, amb les teues pròpies paraules: "És ja qüestió de cabuderia política i de no donar el braç a tòrcer...".

Rita no pot ara ni mai admetre en públic que s'ha equivocat. La derrota no entra en els seus esquemes mentals. Si volem salvar el Cabanyal, oblidem-nos de "la història interminable" de recursos judicials. Només allargaria l'agonia del barri. Al final la prolongació es farà, senzillament perquè només hi quedaran solars. Es la política dels fets consumats.

Cal, per tant, canviar d'estratègia i trobar una fórmula per tal que doña Rita crega que pot eixir il.lesa políticament sense la necessitat peremptòria de continuar amb els enderrocs. Siguem imaginatius...