Mentre espere a rebre el llibre País Valencià, segle XXI per a llegir-lo i poder parlar amb coneixement de causa sobre les qüestions que s'hi plantegen com alguns em demanen, m'agradaria fer una reflexió sobre un argument que veig que s'al·lega de forma reiterada per tal de rebutjar la senyera tricolor com a símbol del nacionalisme valencià: el fet que siga emprada per l'extrema dreta valenciana i per l'anticatalanisme més groller, que precisament han carregat amb tota la violència que han pogut contra el treball fet pels nacionalistes valencians a l'hora d'impulsar l'ús social del valencià o de lluitar per la democratització i la dignitat del nostre país.
Tanmateix, cal tindre en compte que el valor dels símbols és sempre una qüestió global, que va més enllà de l'ús particular que li puguen donar uns determinats col·lectius. Ja li ho vaig tractar d'explicar a Cucarella fa uns mesos en mostrar-li que també hi ha grups parafeixistes catalans que empren la senyera nua i no per això esta passa a convertir-se en un nyap fastigós. Amb tot, la veritat és que llavors em costà trobar una imatge que ho plasmara clarament, però ara, arran d'una sèrie d'enllaços que han deixat a un post de Raimon Galiana, he vist que la cosa no era tan difícil si es buscava bé. D'una banda, Vicent Terol hi posà imatges de gent d'España2000 i del GAV amb senyeres amb blau i banderes espanyoles, però, d'altra banda, un altre usuari hi deixà blogs i vídeos de grups neonazis catalans amb senyeres, que fan feredat:
Això, alhora, m'ha recordat una cançó del grup skinhead División 250, Mai deixarem que tornen, que carregava en valencià contra l'Islam i els musulmans. No perquè el valencià/català siga una llengua que empren uns i uns altres per tal de fer les seues proclames intolerants, racistes o antidemocràtiques, deixaré d'estimar la meua llengua. No té res a veure una cosa amb l'altra:
La qüestió està en què l'esvàstica és un símbol amb mil·lenis d'anys, emprat en cultures molt diverses i que només en un moment determinat, en el segle XX, fou carregat de significació nazi per part del Tercer Reich alemany. Després d'allò, ha continuat representant valors com la superioritat racial de l'home blanc, l'antisemitisme, l'anticomunisme, el totalitarisme i el feixisme en aquells contextos en què resulta evident que la gent que porta una esvástica, com els neonazis, són seguidors i defensors d'eixa ideologia. Tanmateix, en les cultures i entre la gent en les quals l'esvàstica ha representat durant segles altres valors, és ben legítim i lògic que es continue emprant amb la seua simbologia originària, relativa als bons auguris o a les divinitats:
En consonància amb això, reduir la senyera tricolor a una sola significació, la del blaverisme nascut després de la mort de Franco i la de l'antivalencianisme castellanista violent, sembla realment cruel i desmesurat si atenem a la pròpia simbologia històrica de la bandera. Tot indica que durant el primer terç del segle XX la senyera coronada va encapçalar les iniciatives valencianistes dels nostres primers nacionalistes i els mateixos republicans valencians la portaven com a emblema dels seus anhels emancipadors. Per exemple, com Taronget no es cansa d'enllaçar sempre que ix este tema, la bandera que els republicans valencians enarboraren en el castell d'Eivissa en recuperar la ciutat de les forces franquistes en agost de 1936 va ser precisament una senyera que portava blau, facilitada pel Partit Valencianista d'Esquerra:
Com a mostra posaré uns quants botons que he trobat a l'hemeroteca en línia de La Vanguardia. Si hi cerquem "bandera valenciana" entre 1881 -quan comença el diari- i 1940, trobem que: en 1912 la susdita onejava en el Centre Regional Valencià, llavors a l'actual carrer Ferran, en ple barri Gòtic; que en 1932, amb la inauguració a la Rambla de Barcelona del local d'Actuació Valencianista es posaren llaços de les banderes catalana y valenciana al bust de Teodor Llorente; que en 1934 membres del Centre Català anaren a les festes de Xàtiva on hi havia nombroses banderas valencianistas; que en 1936 un acte de confraternització valencianocatalana fet a València en plena guerra estava encapçalat per la senyera de la ciutat; que el mateix any en l'homenatge a la URSS fet a Barcelona els membres del CADCI de la UGT portaven una gran bandera catalana i també una bandera valenciana; o que en 1937 en la Conferència estatal de la FUE (Federació Universitària Escolar) a València hi havia les banderes valenciana, catalana i basca.
I una cosa semblant passa si cerquem "senyera valenciana" o "señera valenciana": en 1930 es féu una festa marítima a Barcelona en què hi havia els colors de la senyera valenciana en forma de sol naixent; en 1932 el ministre d'obres públiques parlava a les Corts espanyoles de l'honor de repatriar les restes de Blasco Ibáñez cobertes per una senyera valenciana i una bandera republicana; en 1933 la Diputació de València organitzà un acte proestatut al Villar presidit per la senyera valenciana; el mateix any s'arrià tres vegades la bandera valenciana en senyal de dol al centre que Actuació Valencianista d'Esquerres tenia a Barcelona, on una setmana després se celebrà la Festa d'Exaltació de la Senyera a la qual estaven convidats todos los hijos del País Valenciano; i en 1936, finalment, en els actes de confraternització catalanovalenciana antifeixista duts a terme a Barcelona, la bandera valenciana va ser hissada a l'ajuntament de la capital catalana mentre la Banda Municipal de València tocava les notes de l'Himne de Riego.
En conseqüència, fins a 1939 tot sembla assenyalar que la senyera tricolor va ser la bandera política valenciana per excel·lència, vehiculadora, a més a més, de les activitats nacionalistes valencianes (també -i encara més- durant el període republicà). Si molt després hi ha hagut una sèrie de gent que ha volgut fer d'ella un símbol de l'espanyolisme antivalencià i anticatalanista, la pròpia bandera no en té la culpa. Contràriament, és ben legítima per a portar dignament el nom dels valencians i del nacionalisme valencià com ho va fer durant un bon grapat d'anys, precisament aquells anys en què segons el mateix diari català la Comissió gestora de l'Estatut valencià féu una nota de protesta contra una campanya d'Esquerra Republicana de Catalunya dirigida a despertar el sentimiento nacional catalán a València i Mallorca, bo i demanant que:
El significat de tot símbol depén d'una convenció social, i per a una bona part dels valencians la senyera tricolor no representa la violència ni l'anticatalanisme, simplement simbolitza gràficament, d'una ullada, la identitat valenciana. Que altres utilitzen eixa mateixa bandera amb fins molt diferents, no la invalida per a ser un símbol legítim, digne, net i portador de discursos transformadors. Tot depén de qui i com l'enarbore. Per això ens fa tant de mal als valencianistes estrictes quan ens diuen que pel simple fet d'estimar una bandera ben valenciana, la bandera històrica de la ciutat de València, la primera bandera del nacionalisme valencià, que tant respectava Sanchis Guarner, som automàticament blavers, feixistes, traïdors i còmplices de la violència. Ni els feixistes catalans són guais per portar una senyera nua ni nosaltres som anticatalanistes per valorar la senyera tricolor; tot dependrà de les nostres propostes polítiques i dels nostres actes, no?
- Una canción en valenciano... - I en català què!? - Es muy parecido...
Doncs el mateix passa amb la simbologia de les banderes: la seua significació depén d'un conjunt social ampli i d'un context determinat, no d'uns grups reduïts que li donen automàticament un valor per se universal. Val a dir, per exemple, dubte molt que està gent que marxa per París siguen nazis malgrat portar la mateixa esvàstica que utilitzaven aquells:
La qüestió està en què l'esvàstica és un símbol amb mil·lenis d'anys, emprat en cultures molt diverses i que només en un moment determinat, en el segle XX, fou carregat de significació nazi per part del Tercer Reich alemany. Després d'allò, ha continuat representant valors com la superioritat racial de l'home blanc, l'antisemitisme, l'anticomunisme, el totalitarisme i el feixisme en aquells contextos en què resulta evident que la gent que porta una esvástica, com els neonazis, són seguidors i defensors d'eixa ideologia. Tanmateix, en les cultures i entre la gent en les quals l'esvàstica ha representat durant segles altres valors, és ben legítim i lògic que es continue emprant amb la seua simbologia originària, relativa als bons auguris o a les divinitats:
Bandera dels Kuna Yala, grup ètnic de Panamà. No són neonazis espanyols;
simplement l'esvàstica representa un polp, creador del món en la seua cosmogonia
simplement l'esvàstica representa un polp, creador del món en la seua cosmogonia
En consonància amb això, reduir la senyera tricolor a una sola significació, la del blaverisme nascut després de la mort de Franco i la de l'antivalencianisme castellanista violent, sembla realment cruel i desmesurat si atenem a la pròpia simbologia històrica de la bandera. Tot indica que durant el primer terç del segle XX la senyera coronada va encapçalar les iniciatives valencianistes dels nostres primers nacionalistes i els mateixos republicans valencians la portaven com a emblema dels seus anhels emancipadors. Per exemple, com Taronget no es cansa d'enllaçar sempre que ix este tema, la bandera que els republicans valencians enarboraren en el castell d'Eivissa en recuperar la ciutat de les forces franquistes en agost de 1936 va ser precisament una senyera que portava blau, facilitada pel Partit Valencianista d'Esquerra:
Les tropes republicanes del capità Urribarri, conformades per
una majoria valenciana, en prendre el castell d'Eivissa en agost de 1936
Allò més trist, però, és que ni tan sols tenim estudis sistemàtics que hagen analitzat els significats i funcions de la diversa simbologia valencianista al llarg d'aquelles primeres dècades del segle XX que culminaren en els inicis de l'ensenyament en valencià a les escoles, en manifestacions massives per l'estatut d'autonomia, en la ràpida extensió del nom "País Valencià" i en l'adhesió de desenes de milers de valencians a la ideologia nacionalista valenciana del moment. Tant de bo els historiadors i investigadors s'hi llancen, però, en qualsevol cas, com he dit, les representacions gràfiques i les notícies periodístiques semblen indicar que llavors no hi havia cap tipus de dubte: la senyera tricolor era la bandera del País Valencià, acceptada per tothom i sobretot pels nacionalistes, mentre que la senyera nua era la bandera de Catalunya.una majoria valenciana, en prendre el castell d'Eivissa en agost de 1936
Com a mostra posaré uns quants botons que he trobat a l'hemeroteca en línia de La Vanguardia. Si hi cerquem "bandera valenciana" entre 1881 -quan comença el diari- i 1940, trobem que: en 1912 la susdita onejava en el Centre Regional Valencià, llavors a l'actual carrer Ferran, en ple barri Gòtic; que en 1932, amb la inauguració a la Rambla de Barcelona del local d'Actuació Valencianista es posaren llaços de les banderes catalana y valenciana al bust de Teodor Llorente; que en 1934 membres del Centre Català anaren a les festes de Xàtiva on hi havia nombroses banderas valencianistas; que en 1936 un acte de confraternització valencianocatalana fet a València en plena guerra estava encapçalat per la senyera de la ciutat; que el mateix any en l'homenatge a la URSS fet a Barcelona els membres del CADCI de la UGT portaven una gran bandera catalana i també una bandera valenciana; o que en 1937 en la Conferència estatal de la FUE (Federació Universitària Escolar) a València hi havia les banderes valenciana, catalana i basca.
I una cosa semblant passa si cerquem "senyera valenciana" o "señera valenciana": en 1930 es féu una festa marítima a Barcelona en què hi havia els colors de la senyera valenciana en forma de sol naixent; en 1932 el ministre d'obres públiques parlava a les Corts espanyoles de l'honor de repatriar les restes de Blasco Ibáñez cobertes per una senyera valenciana i una bandera republicana; en 1933 la Diputació de València organitzà un acte proestatut al Villar presidit per la senyera valenciana; el mateix any s'arrià tres vegades la bandera valenciana en senyal de dol al centre que Actuació Valencianista d'Esquerres tenia a Barcelona, on una setmana després se celebrà la Festa d'Exaltació de la Senyera a la qual estaven convidats todos los hijos del País Valenciano; i en 1936, finalment, en els actes de confraternització catalanovalenciana antifeixista duts a terme a Barcelona, la bandera valenciana va ser hissada a l'ajuntament de la capital catalana mentre la Banda Municipal de València tocava les notes de l'Himne de Riego.
En conseqüència, fins a 1939 tot sembla assenyalar que la senyera tricolor va ser la bandera política valenciana per excel·lència, vehiculadora, a més a més, de les activitats nacionalistes valencianes (també -i encara més- durant el període republicà). Si molt després hi ha hagut una sèrie de gent que ha volgut fer d'ella un símbol de l'espanyolisme antivalencià i anticatalanista, la pròpia bandera no en té la culpa. Contràriament, és ben legítima per a portar dignament el nom dels valencians i del nacionalisme valencià com ho va fer durant un bon grapat d'anys, precisament aquells anys en què segons el mateix diari català la Comissió gestora de l'Estatut valencià féu una nota de protesta contra una campanya d'Esquerra Republicana de Catalunya dirigida a despertar el sentimiento nacional catalán a València i Mallorca, bo i demanant que:
Sea respetado el país valenciano en su historia [...] ya que Valencia no ha sido nunca parte de esa nacionalidad catalana, sino que por el contrario tiene su propia nacionalidad valenciana, muy clara y exactamente definida. Pero al mismo tiempo que nuestra protesta, queremos hacer constar que a los miembros de esta comisión no les anima un desafecto hacia Cataluña, sino que por el contrario, en el relicario de nuestras afinidades y fraternales afectos, hacen su nido nuestro cariño y simpatía hacia nuestros hermanos catalanes pero siempre dejando bien determinadas las diferentes personalidades de Cataluña y Valencia.Com en el cas de l'esvàstica, només el context de la gent que porta un símbol indica si representa unes coses o unes altres. A les manifestacions d'España2000 o del GAV està ben clar que la senyera tricolor representa l'anticatalanisme i el blaverisme i, de fet, sempre l'acompanyen de la bandera espanyola -si pot ser amb àguila millor- per tal de deixar clar que el seu és un espanyolisme d'unidad de destino en lo universal. En canvi, eixa bandera per a una gran majoria de valencians representa simplement la seua bandera, la pròpia dels valencians, diferent de qualsevol altra, sense cap connotació violenta, però tampoc nacionalista ni antinacionalista, com va explicar fa poc Albert Montón, coeditor del documental Ser Joan Fuster. Finalment, per als valencianistes que propugnem un valencianisme estricte, centrat en el territori i els ciutadans valencians, la senyera tricolor representa el símbol vexil·lològic distintiu del nostre país, sota el qual exposem a la ciutadania la nostra proposta valencianista i democratitzadora.
El significat de tot símbol depén d'una convenció social, i per a una bona part dels valencians la senyera tricolor no representa la violència ni l'anticatalanisme, simplement simbolitza gràficament, d'una ullada, la identitat valenciana. Que altres utilitzen eixa mateixa bandera amb fins molt diferents, no la invalida per a ser un símbol legítim, digne, net i portador de discursos transformadors. Tot depén de qui i com l'enarbore. Per això ens fa tant de mal als valencianistes estrictes quan ens diuen que pel simple fet d'estimar una bandera ben valenciana, la bandera històrica de la ciutat de València, la primera bandera del nacionalisme valencià, que tant respectava Sanchis Guarner, som automàticament blavers, feixistes, traïdors i còmplices de la violència. Ni els feixistes catalans són guais per portar una senyera nua ni nosaltres som anticatalanistes per valorar la senyera tricolor; tot dependrà de les nostres propostes polítiques i dels nostres actes, no?
Bloc de Maulets encapçalat per una senyera de València
en la manifestació nacionalista del 9 d'octubre de 2007
en la manifestació nacionalista del 9 d'octubre de 2007
24 comentaris:
Magistral, Vicent.
Este post hauria de ser d'obligada lectura per als militants radicals d'un i atre signe. Dels dos. A vore si accepten d'una volta per totes que la majoria del poble valencià no està per l'enfrontament permanent i estèril. I que la seua demagògia i el seu maniqueisme només perjudica a la terra i la gent que tant diuen defendre, pero que tan poquet comprenen.
M'ha agradat l'apunt. Tens raó, no es pot argumentar que perquè la senyera i el blau (fins i tot a les pintades, usen blau, per si de cas tenim dubte) siga símbol d'un anticatalanisme embogit, tu (o la gent que ho sent així)no pugueu defensar eixe símbol com a propi.
I el que més m'ha sorprès, si sóc sincera, és veure la foto dels maulets amb la senyera.
Adéu,
bon diumenge.
maria.
No sé jo, però em sembla que a els maulets la degueren traure com a bandera de la ciutat de València, no de tot el País...
Sí, la teua exposició és molt sensata: els símbols són això, símbols, i són "víctimes" dels qui diuen que representen açò o allò al llarg del temps. Correcte. Els símbols són invencions humanes, no veritats.
Ara, un apunt, potser vos sembla ingenu però... a mi em sembla veure que la senyera amb el blau a seques en eixes fotos dels anys 30 representaria el País Valencià, mentre que la senyera amb el blau coronat representa (com bé apunta Blai) la ciutat de València.
M'enganye?
Sí no m'enganye, caldria, al teu parer, llevar-li la coroneta groga?
Salut
No sé Vicent, he estat mirant els posts que li has dedicat al tema de la senyera (16 trobe). No creus que quan li tens que dedicar tants treballs per a justificar una cosa algo falla?
Andreu.
Plas plas plas Vicent. I el cas és que l'últim comentari té un poc de raó... insistir tant en alguna cosa és... com si no t'ho acabares de creure, eixa necessitat permanent de justificar el blavet...
Ara, te dic que si jo fora catalanista me tocaria un poc els ovaris tindre que acceptar un símbol que més enllà del seu significat global per a mi significaria uns plantejaments oposats als meus. Igual que en el cas contrari, de ser blavera me tocaria els ovaris tindre que anar de la maneta dels que veuen el blau com la pesta (açò esta setmana estic desencantada i no veig possible un projecte comú que aglutine tots els pensars valencianistes d'un o altre color).
Que uns i altres se rebaixen i renuncien als propis principis amb l'objectiu d'una major representació demostra que els principis no els tenen massa ben assentats, i aixina s'acaba després pactant amb qui siga i fent totes eixes coses que el Bloc fa, per falta d'uns principis ben ferms.
açò és que esta setmana, volia dir
Chapeau Comtessa,
que va a explicar-li el Bloc a tots els joves que anavem a les manifestacions, concerts... onejant la quatribarrada?
No ara ja no és aquesta, ara és l´altra (la que anbans era enemiga, la dels que ens han apallissat més d´una vegada les nits del 25 d´abril).
Tant marejaren a la perdiu que al final...
Andreu.
Blai, ja ho diu el peu de foto: Bloc de Maulets encapçalat per una senyera de València.
Josep Lluís, eixe és un dels dubtes que tenim, però a manca d'estudis sistemàtics l'únic que podem dir és que en les representacions "casolanes" de la senyera (en tela o dibuixada) no hi havia normalment corona, però en les representacions oficials i en les que simbolitzava la ciutat de València sí que n'hi havia. Ja he dit alguna vegada que allò ideal haguera estat fer de la bandera del país la que els partits polítics votats pels valencians pactaren a l'Estatut de Benicàssim en 1981. Tanmateix, Madrid s'ho passà baix cameta i ara tenim la que tenim: posar-se a lluitar ara per l'eliminació de la corona se'm fa massa costera amunt...
Andreu, el que falla des del meu punt de vista és que un nacionalisme que se'n diu valencià ho fa passar tot -a nivell teòric- pel sedàs dels Països Catalans: som el mateix poble i la mateixa nació que els catalans i en conseqüència tenim la mateixa bandera i no tenim cap futur si no anem junts. En canvi, i t'ho dic a ciència certa, la identitat històrica dels valencians i dels catalans des del segle XV fins al XX ha estat ben delimitada i separada. Hi ha, però, qui vol esforçar-se per crear una identitat comuna a catalans i valencians en la contemporaneïtat i en el camí perd a la gran majoria que se sent valenciana de manera natural -per herència- i que no vol ni sap perquè ha de sentir-se catalana o tindre la mateixa nació i bandera que els catalans.
Els posts que dedique a la senyera crec que els dedique ben dedicats. Hui he explicat un argument que no havia exposat fins ara arran de les opinions que he escoltat d'altra gent. D'això -des del meu punt de vista- se'n diu dialogar, encara que no siga de viva veu. Pense que és una cosa suficientment important per dedicar-li tantes paraules com calga, siga en blogs, en converses, en diaris o en llibres.
Comtessa, pel que fa al meu plantejament no es tracta de "blaveros" i "catalanistes" ni de "renúncies". Jo no renuncie a res ni m'adapte a la realitat ni coses per l'estil; simplement faig una proposta nacionalista valenciana que es basa en la identitat històrica dels valencians, una proposta que per això mateix és quasi l'única que té possibilitats de reeixir front l'altra identitat col·lectiva connatural -heretada- als valencians: l'espanyola.
Qui vulga sumar-se a eixa proposta valencianista, que permet que cadascú puga desenvolupar les seues orientacions polítiques -progressistes o conservadores- sense deixar de defensar de forma comuna allò que ens particularitza com a valencians -de la llengua al territori-, que s'hi sume. Ja veig que no està tenint massa èxit, però particularment no em queda una altra que tractar d'explicar-la perquè és la pròpia aplicació social de les meues investigacions historiogràfiques. No tinc la culpa que el nacionalisme valencià haja sigut majoritàriament catalanista des dels anys '60. Si pense diferent, podré explicar-me, no?
Baydal he dit blaveros i catalanistes aixina per no entrar en més detalls ni fer-ho més llarg que tinc ressaca. Potser per a tu no suposa una renuncia perquè ho has entés aixina des del principi, no estic criticant eixa proposta valencianista de la que parles, tot el contrari, la compartisc, amb alguns matisos.
Ara, no és un poc ingenu això que dius de que "permet que cadascú puga desenvolupar les seues orientacions polítiques -progressistes o conservadores- sense deixar de defensar de forma comuna allò que ens particularitza com a valencians"? I més encara, voldríem? Jo sóc valenciana per damunt de tot però segons de quin tot estigam parlant i abans preferiria tirar el vot a una opció no-nacionalista que a uns nacionalistes més de dreta que la mà amb la que escric.
No seria millor separar en lloc de voler unir? Tan gran fracàs és acceptar que hi ha coses inviables? I que cadascú faja lo que li done la gana conforme al que pensa de veritat i no açò que pareix una casa de putes sense la madame que mane.
Però bé, el que jo volia dir-te és que algú que suposadament té uns principis ben arrelats (i ja et dic, siga del signe que siga, igual me té una part que altra, lo que te deia al principi, que igual tu ho has entés aixina des de sempre, però hi ha qui porta molt temps i de manera molt ferma a un o altre costat)i accepta certes coses està demostrant que eixos principis no estaven tan arrelats i que es poden desfer d'ells a la primera de canvi i a mí això és una cosa que mira, pos no m'agrada. I torne a aclarar, que la proposta del Bloc me sembla prou atractiva, però com un pont fet damunt quatre maderes mal posaes que com te descuides se'n va avall.
A mi m'agradaria que si algú té que representar-me fora, com a poc, fidel als seus principis, encara que ara que ho pense lo de deixar-se els ideals tirats per ahí resulta prou característic de la classe política.
Al remat els únics que m'acabaran molant seràn els militants radicals que diu Masclet, ho siguen per burros o per vertadera convicció.
com un pont ben bonico, volia dir
i militants radicals d'un i altre signe, volia dir també, que me se queden les paraules pel camí
Benvolgut Vicent: sóc Rafa Company. Antològic este post: pense, a diferència d'alguna opinió que he llegit, que és ben útil seguir insistint quan les argumentacions poden completar-se i matisar-se.
Ah! ja he llegit amb deteniment el text de Furió en el llibre de VpC-UVEG: tela marinera! Retratar-vos com ho fa no té perdó. Ni de Déu ni de ningú.
Cuida't molt.
Jo crec que els arguments no són mai sobrers. Com diem al meu poble: de categoria, Vicent. A mi m'ha sabut a poc.
Per cert, supose que això de "a ciència certa" ens ho mostraràs algun dia. Estic delerós.
I sí, també ho estic per la contestació a Furió.
Salutacions.
Correcte. Però ara una qüestió: quan deies que "la senyera (nua) representava el projecte de Països Catalans i, per tant, no podia servir per a fer valencianisme -estricte-" no podries fer alhora una "resemantització" paral·lela?
Salut!
P.S. Per cert, no puc fer una altra cosa que desconollar-me quan llig al tal Masclet i després entre al seu blog i em veig el típic argumentari que el valencià pot vindre del swahili o del kivu llevat del català... Però bé, sí, això és la "reconcialició"... hehe
la meua infinita ignorància no em permet fer un comentari adequat a la quantitat d'informació que ets capaç de donar a unes quantes línies de blog. Només desitjar en veu alta que qualsevol persona que opinara ho fera de la mateixa manera que tu, és a dir, argumentanr. Gràcies per regalar-nos aquest post i salut!
La bandera amb el blau, com a senyera que pretén representar tot el País Valencià, té unes connotacions concretes: la dreta moderada, la dreta de Unión Valenciana, l'extrema dreta...
I dir això no és acusar als que la defenseu de res. Simplement és constatar les associacions mentals que eixe símbol crea en el present. Repetisc: quan pretén representar tot el País Valencià.
Per què CCOO-PV, per exemple, fa servir la quadribarrada? Saben que s'adrecen a un sector més o menys progressista, més o menys pro-PSOE. No als nacionalistes radicals ni res d'això. CCOO-PV sap quines connotacions té eixe símbol, saben que no desperta reticències entre la gent més o menys d'esquerres. Saben, també, que no podrien utilitzar la bandera amb el blau perquè té les connotacions que he apuntat al principi.
També ho sap Escola Valenciana, per exemple, quan fa uns documents sobre un projecte d'ensenyament plurilingüe, i els reparteix per les escoles. Fins i tot els mestres de dreta no s'escandalitzen.
A les manifestacions de caire crític amb el PP és normal veure una quadribarrada. No ho seria -o seria anecdòtic- veure el blau. A no ser que fóra com a representació de la ciutat de València.
A mesura que u s'allunya de València, constata que la quadribarrada és la bandera de tota la vida. Ho constata a Castelló (l'altre dia, durant la Romeria, per exemple), però també si anem cap al sud. Mutxamel, per exemple.
No negue que les connotacions d'un símbol puguen canviar. Evidentment, parlem de creacions humanes i no de quelcom fruit de la natura. Però s'ha de dir, sent sincer al descriure la realitat present, que és el que hi ha.
....
Ja a banda.
Com a estratègia, crec que s'equivoqueu. Per tot el que he dit abans, tractar de llevar-li eixes connotacions al blau és una tasca dura: la gent hauria de desaprendre moltes coses i/o incorporar un símbol que no forma part del que sempre han vist a festes i processons; no forma part de la seua tradició.
Jo espere que no tingueu èxit. Ho dic amb esportivitat, donat que sóc partidari de la quadribarrada.
Atentament.
Disculpeu l'extensió del comentari anterior. Encara se m'oblidava una cosa que no he dit!!
A veure...
Això de treure imatges de catalans nazis fent servir la quadribarrada em sembla poc seriós. És un argument trampós, no sé si conscientment; amb perdó.
A Catalunya no hi ha tal debat sobre la bandera oficial. Els nazis, com els comunistes, enarboren eixa bandera per a dir que són catalans i espanyols.
Però estàvem parlant del País Valencià, no? Què té a veure el que facen a Catalunya?
Parlem de les connotacions que les banderes (amb el blau i sense) tenen ací, al País Valencià. No tractem de contaminar el debat, per favor, amb maniobres evasives.
Mostreu-me fotos de nazis amb la quadribarrada al País Valencià.
Home, hi ha de tot en aquest món... Dins de l'anomenat friquisme, u pot veure un anarquista amb una esvàstica i ulleres de pasta. Però parlem del que predomina. De les connotacions actuals d'uns símbols.
Moltes gràcies, German, Algeps i Rafa, de veritat.
Ricard, el problema de la resemantització de la senyera nua és que crec que no hi ha ningú que la veja com la bandera dels valencians i au. Fuster ja va escriure que des del seu punt de vista: no és que la senyera valenciana siga igual a la catalana, és que és la mateixa, és a dir, que tampoc em vulgueu fer creure que el nacionalisme fusterià va triar la senyera nua perquè era la bandera històrica del país, la més comuna o coses per l'estil, sinó que la va triar -en contra del que havia fet el nacionalisme de preguerra del que ningú se'n recordava- perquè era la bandera adient al seu projecte de Països Catalans: una mateixa nació, una mateixa bandera.
Per tant, ni tan sols els nacionalistes valencians -que advoquen majoritàriament per la senyera- ho fan exclusivament com a símbol privatiu del país, sinó que en major o menor mesura ho fan com a símbol de Països Catalans. I de l'altra ribera ja ni en parlem de les connotacions que té... Així doncs, pense que no hi ha ningú que veja la senyera nua com a símbol exclusivament valencià, que identifica els valencians com a poble en el món, una virtut que sí que té la tricolor. Si Palop trau una senyera nua en la final de la Supercopa, tothom sabrà que la trau com a símbol de la seua adhesió a un projecte que passa pels Països Catalans; si trau la senyera tricolor, tothom sabrà que la trau com a símbol de valencianitat.
Vicent, en la mateixa línia cal diferenciar -i molt- entre les senyeres que empren Comisions o Escola Valenciana i les senyeres de la romeria castellonera. En el primer cas són un símbol polític mentre que en el segon són un símbol folclòric, a través del qual ningú està dient que siga catalanista ni res per l'estil (simplement que eixa és la bandera que s'ha posat ahí tota la vida).
Dir que la senyera coronada té unes connotacions de dretes és tant com dir "dins del nacionalisme valencià la senyera coronada té unes connotacions de dretes". En el món en el que jo visc -i conec valencians de tot arreu, però potser de cercles diferents als teus- la senyera coronada no té majoritàriament cap connotació de dreta. Per a la gran majoria de gent -siga de l'Horta o de la Marina- és la bandera oficial valenciana i au, sense entrar en més disquisicions; per a una part dels que conec, sobretot de l'Horta i de la Ribera, és també la bandera del valencianisme; i per a una altra part dels que conec, nacionalistes militants de tota la vida, és la bandera de la imposició dretana regionalista (segurament jo he cantat amb ells "eixa bandera és estrangera" a les manifestacions d'ACPV).
Quan un edifici oficial posa la senyera coronada, quan en festes es posa la senyera coronada o quan un esportista ix amb una senyera coronada no és símbol polític dretà: indica ací som valencians i ja està. Una altra cosa és el significat polític que li donen la dreta i el regionalisme valencià, que sí que tracten d'apropiar-se el símbol per a dir "valencià, espanyol i de dreta", però precisament això és el que es tracta de combatre. Tu fas una manifestació nacionalista valenciana amb senyeres coronades i la gent et mira de forma estranya, diu: "ui, però estos no són els catalanistes? que fan defensant els 'nostres' símbols?" (els símbols dels valencians). D'això es tracta: de demostrar que si ací hi ha algú que vol continuar sent valencià som precisament nosaltres, els nacionalistes valencians.
En consonància amb això, tu mateix dius que a Catalunya no hi ha debat entorn dels símbols. És que és el que hauria de ser -un territori, un símbol- i en el cas valencià qui va voler apartar-se d'eixa idea va ser el nacionalisme fusterià, rebutjant la tradició històrica del primer valencianisme, que sembla que ho tenia ben clar. Jo no dic en cap cas que la quadribarrada no siga una bandera ben valenciana i legítima, però sí que actualment no serveix per a identificar-nos privativament als valencians. I com que el meu projecte nacionalista se centra en els ciutadans i el territori valencià, doncs advoque per una bandera distintiva.
Salut!
Fa uns anys uns esportistes valencians de la Universitat Politècnica de València remeteren una fotografia als mitjans de comunicació posant amb una senyera coronada a un dels cims més alt de la Terra. No tragueren cap altra, crec recordar, tal volta la de la Politècnica. No tragueren una espanyola al seu costat ni coses d'eixes.
Jo vaig vore a uns esportistes valencians que portaren a l'Himalaia la bandera dels valencians com dient que ací, en estos moments que traguem la senyera esteu tots els valencians, en este moment de glòria que tants esforços ha costat ens recordem dels nostres compatriotes, els valencians, perquè és una fita pujar a una muntanya ben alta.
Eixa emoció em va fer canviar el meu concepte sobre la senyera amb blau -que jo odiava per imposada, etc. etc- i igual em va passar quan, com ha dit Baydal, Palop en la final d'un equip andalús es nuga a la cintura una senyera amb blau, orgullós de ser valencià.
No saber aprofitar eixe valencianisme primari, com s'ha dit en altres ocasions, crec que és un greu error per al valencianisme polític i més evolucionat, per dir-ho d'alguna manera.
Vicent, una forta abraçada.
Toni
M’havia resistit a intervindre, i ja ho faig dos vegades, sobretot pel caràcter que ha revestit el tema en els darrers mesos i pel meu inevitable desinterés personal sobre aquestes qüestions. Per afers aliens, i perquè m’ha gelat la sang molts dels comentaris –no sols dels tarrossos catalanistes dels quals fas llenya, també d’altres neovalencianistes, que vaja tela-, t’expressaré la meua opinió, si la vols acceptar.
En primer lloc, no sé si te n’adones de les grosses contradiccions, reiteratives i successives, en què caus en relació a aquest fil tan aplaudit: com pots barrejar molts dels exemples indiscriminats de la senyera blava i, en canvi, menysprees les mostres de la quatribarrada com a folklòriques? Ara, si prens el blasquisme com un embrió del nacionalisme, imagine que no t’escandalitzaràs que t’acusen de restaura o donar vernís al sà regionalisme.
Però, les estranyeses meues, en la major part de l’argumentari que ofereixes ara i adés, són de molt més calat:
-Em costa d’entendre perquè en la bandera cal acceptar el “sentiment “ majoritari valencià, ja siga posant el súmmum en l’exemple d’un motorista com el d’un futbolista, i no en el cas del nom de la cosa. Per què no acceptar Comunitat Valenciana, usant el mínim comú denominador que empres (l’acceptació majoritària en l’actualitat, al capdavall)?
-Més perplexitat em fa la ventilació que fas en quatre paraules de conservar la corona enfront del simple fons blau. Si estableixes tants paral•lelismes amb l’incipient nacionalisme progressista o amb l’esquerra en temps de la II República, aquests optaven a sovint per eliminar la corona , i a banda estava recolzat en certes comarques com a nivell “folklòric” usant la teua terminologia –ja siga traent la senyera amb una simple tira de color blau fosc originari als barrots de la finestra o del balcó-. Ja que introdueixes conscientment elements d’una proposta personal i potser intransferible per què no ser més congruents? O simplement el que cal és legitimar aquella que s’ha fixat oficialment?
-Es rescata amb poca crítica el regionalisme, l’esquerra i l’incipient nacionalisme progressita en el període republicà, que va prendre de forma natural el clima regionalista anterior per assumir eixos símbols. Però, quins èxits va obtindre electoralment –que és el que soleu assimilar com a política exclusivament- aquell moviment, en comparació amb el valencianisme progressista des dels seixanta/setanta? Contraposar una situació i una altra no porta enlloc, si del que es tracta és d’entendre els fenòmens, i fer-ho servir com a escut és un feble favor que es fa per a un futur.
-La més amarga és la insistència en la represa del dualisme entre valencianistes i catalanistes, de la implícita caracterització que hi ha al darrere d’antivalencians a aquells que no recolzen els símbols acceptats majoritàriament, de fregar sense pretendre-ho amb l’anticatalanisme latent. Que aquells que defensen uns altres símbols, l’aspiració a una altra realitat, estan tallats pel patró del pancatalisme i contraris a "l'esperit" valencià. No dic que tu ho afirmes obertament, però em dol molts dels comentaris ací i en altres blogs i fòrums que s’han expressat amb el silenci còmplice de molts qui hi participen o bé que contemporitzen amb ells.
Salut!
ivan_marq
Hola Ivan. Tracte de respondre't punt per punt:
- Pel que fa a les mostres "folklòriques" de les senyeres, efectivament, moltes de les de començaments del segle XX podien ser folkòriques, però no quan la portava un partit valencianista, que ho feia com a element polític (exactament igual que ara: posar una quadribarrada en les festes locals o una tricolor durant falles potser eminentment folklòric, però quan la porta un partit polític ja no es tracta de tradició sinó de simbologia política).
I llavors arribem al mateix de sempre: Fuster ho va dir ben clar, ell no apostava per la senyera sense blau només perquè fóra la més estesa al país sinó principalment perquè era igual que la catalana. El seu projecte nacional marcava la tria de la bandera, del símbol identitari.
Doncs en el cas dels nacionalistes valencians que triem per la tricolor passa el mateix: com volem dir clarament que el nostre projecte de país és el valencià (ni els Països Catalans ni Espanya, però sense ser per això anticatalans ni antiespanyols), triem una bandera que no és ni igual que la catalana ni igual que l'espanyola. Qui vulga combinar-la amb la quadribarrada perquè se sent catalanista, que ho faça, i qui vulga posar-la al costat de l'espanyola perquè se sent còmode amb Espanya, que ho faça (perquè si hem de rebutjar com a "espanyols fastigosos" tots el que senten això, ja podem anar plegant; crec que és millor tractar de convéncer-los o de fer-los veure perquè pensem que tenim raó en el que diem)
- Ja eres el segon que identifica el valencianisme dels anys '30 amb el "blasquisme". Crec que mai en la vida he nomenat el blasquisme al blog (excepte ací), així que jo en cap cas em referisc al blasquisme sinó al moviment nacionalista valencià que es pot resseguir, per exemple, a través dels estudis clàssics de Cucó i Ricard Blasco. Però cal llegir què deien eixos valencianistes dels '30 (no quedar-se amb la interpretació que en fa Cucó, totalment influenciat per Fuster: no eren conseqüents, eren quatre gats, mig dretans, etc., etc., etc.).
Però com s'explica que des de 1933 a 1936 el terme "País Valencià" o "País Valenciano" envaïra la vida política i institucional valenciana? Com s'explica les reivindicacions d'autonomia política de la dreta i l'esquerra valencianes de llavors? Com s'explica el frustrat estatut d'autonomia de 1936? Com s'expliquen les Normes de 1932? Doncs la influència del nacionalisme valencianista degué tindre el seu paper. Pots mirar com a mostra esquemàtica de com ho vivien els mateixos protagonistes la "Síntesi històrica del valencianisme polític" escrita una mica en clau partidista per Angelí Castanyer, del Partit Valencianista d'Esquerres, en plena guerra civil. Feien partir el seu projecte nacionalista de la trajectòria història del poble valencià i veien La Renaixença o Lo Rat Penat com un pas totalment necessari per a arribar on estaven ells, una actitud ben diferent a la de Fuster, que, com posteriorment Cucó, despatxà el valencianisme de preguerra com a inconseqüent, inofensiu, etc., etc., etc.
Com li he dit al fill d'Angelí Castanyer, sincerament crec que aquells valencianistes dels anys '30 s’haurien espantat de la proposta premeditadament catalanista [veure la carta a Max Cahner] que va fer Joan Fuster, tot i que això són ucronies que no podem esclarir i que tampoc ens solucionen res. Igualment li he dit que si de vegades pose l’exemple dels valencianistes dels anys ‘30 és per tractar de demostrar que el nacionalisme valencià estricte amb senyera tricolor és totalment compatible amb una ideologia progressista i d’esquerres (tot tractant de combatre alhora els terribles clixés que s’han arribat a crear en l’actualitat : “senyera amb blau” = “blavero” o “valencianista” = “dretà”).
Precisament, llavors ja tingueren la mateixa discussió i segons el testimoni de Gabriel García Frasquet eren majoritaris els partidaris de la franja blava ja que, com deia Frederic Torregrossa, sense dubtar que històricament la bandera del País Valencià i la de Catalunya era la mateixa... la tradició és una teranyina que hom la pot trencar fàcilment d'una manotada i fer entrar la nova llum d'esta època moderna" de tal forma que, ja que els valencianistes "catòlics, centre i esquerra", havien acceptat sense reserves la bandera amb franja blava... ell també l'accepta perquè la troba útil per tal de diferenciar-la de la de Catalunya. Ací es pot llegir part de la discussió entre els que defensaven la quadribarrada, la senyera amb blau i corona, i la senyera amb blau i estrela.
- D'altra banda, si estic dient que el meu projecte polític és el País Valencià, per què se m'acusa de regionalista? Quin sentit té això? Supose que només cap en el cap d'aquell que pot imaginar una Catalunya independent, però no és capaç d'imaginar un País Valencià sense Espanya ni Catalunya... I de pas, torne a contestar (per enèsima vegada la qüestió del nom del País Valencià). I em cite d'un post antic: Pel mateix argument se'ns demana per què no acceptem el nom de "Comunitat Valenciana". Molt senzill, perquè això no ens particularitza com a valencians, sinó que ens subsumeix en el centralisme espanyol. Els valencianistes "estrictes" no volem ser una comunitat espanyola amb autonomia, sinó un país, políticament i culturalment, del Sénia al Segura. Això no llevarà que parlem i treballem amb els valencians que volen continuar, com fins ara, formant part d'Espanya, però no podem renunciar a un nom [País Valencià] que resumeix l'essència del nostre projecte, dins o fora d'Espanya: fer país, País Valencià, amb tot el que això implica i que ja he explicat [comarcalització, democràcia, impuls de la llengua, respecte pel territori, etc.]
- Relacionat amb això, torne a dir que des del meu punt de vista no accepte la senyera tricolor perquè "accepte el sentiment majoritari valencià", sinó que com em sent valencià i resulta que la quadribarrada -a ma casa i a les manis nacionalistes, té igual- vol simbolitzar políticament un projecte de Països Catalans, doncs vull una bandera valenciana que no simbolitze això. I resulta que ja la tinc, i que quan Palop o Faubel la trauen estan simbolitzant el mateix que jo vull: sóc valencià (ni espanyol -tot i que segurament se'n senten- ni català, ací estic reivindicant-me com a valencià i tractant de compartir el meu triomf amb tots els valencians).
- Sobre l'eliminació de la corona, crec que no és tan difícil comprendre que si un dels objectius fonamentals de tot açò és aconseguir que el nacionalisme valencià conferisca un sentit nacionalista a la senyera tricolor, de manera que això puga atraure més gent al valencianisme, no em pose a discutir ara sobre la corona. Personalment ja vaig dir que preferiria aquella pactada pels diputats valencians en 1981, amb blau, sense corona i fruit d'un acord parlamentari, però tant de problema hi ha amb la corona? Si l'alternativa fóra una bandera popular... però et recorde que la quadribarrada és una bandera també ben monàrquica i aristocràtica: la dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona, aquells hòmens tan democràtics...
- Sobre la qüestió de marcar ratlles de valencianistes i catalanistes com si això implicara dir que els catalanistes són "antivalencians", tampoc eres el primer que m'ho diu. Jo només he emprat la paraula "antivalencians" o "antivalencianistes" per a referir-me a la dreta espanyolista que no gose ni dir "anticatalanista" perquè em sembla sincerament que el seu suposat "anticatalanisme" no és més que "antivalencianisme" encobert. Així que, per favor, ja està bé de dir que jo marque línies que separen els valencians i els antivalencians. Si title el catalanisme valencià de "catalanista" és perquè majoritàriament ho és, perquè aspira a construir els Països Catalans. En cap moment he dit que això no siga legítim ni res per l'estil, però podré exposar i defensar jo la meua postura, no? On veus el meu anticatalanisme? En el fet de no estar d'acord amb el projecte de Països Catalans? En el fet de no coincidir en la visió de Fuster: el valencians som vers catalans?
Vicent, crec que no estàs (esteu) arribant enlloc, i el fang ja arriba a les aixelles, i això perquè parteixes (partiu) d’uns elements molt raquítics, d’una candor política que em sobresalta –d’això, ja en discutirem si vols-, i d’unes associacions simples i simplistes, pecat que s’assenyala a uns altres com a crítica fonamental, val a dir.
Vaja, no et negue la indissimulada i hàbil capacitat (o incapacitat) de barrejar-ho absolutament tot, que no s’exculpa perquè estem en un format d’escriptura lleu: la referència a la quatribarrada és un colp baix i manipulador, m’atreviria a dir que pervers –en el sentit literal del comentari, bo i que tinc el llom pelat com per caure en arrapades superficials-, i ho saps; o la referència al funeral de Blasco la mescles tu –per no detindre’ns més encara en el llistat pretesament positivista que traus a col·lació-.
Però, no sols en aquestes anècdotes: sense manifestar-ho expressament bases part del teu argumentari en una distinció primària i obsoleta d’elements “folklòrics”, que els talles en elements polítics en funció del teu discurs. Quin Deus ex machina! Bona prova n’és que passes de puntetes, obviant els fonaments de la cultura política del context de principis de segle -cosa que jo tampoc he jutjat en cap moment, no sé a què venia eixa perorata anterior, i entre altres perquè no el prenc com a excusa per a l’argumentari-.
Però, el mecanisme en el melodrama no acaba ací: jutges el valencianisme polític republicà per elements de cultura política, i amb això podem coincidir, però, ben al contrari, l’amputes en l’anàlisi a partir dels anys seixanta o del moviment sociopolític actual; potser per això no entens pretesament part de la càrrega de significat dels símbols, potser per això i per defecte professional te’n vas a la font primària –jo no he citat Fuster ara i ací, però a tu et va bé- en comptes d’analitzar la tradició política, cívica, sociocultural, o obvies la pràctica i la reflexió d’ençà.
Quan interessa empres el moviment cívic, però quan no, no, o el supedites a una implícita lògica -ben coixa- institucional o, millor dit, electoral, per construir les analogies actuals. I el súmmum d’açò és la trilogia tridentina que infereixes de forma espontània a partir de la bandera, aquesta que justifica els valors feudals, ai!, de la quatribarrada.
Salut!
ivan_marq
Com no ens entendrem (entre d'altres coses perquè em sent incapaç de saber amb claredat què volen dir les teues paraules escrites), ho tractaré de fer genèric.
Evidentment estic infinitament més a prop políticament de tots aquells que defensen la quadribarrada com a bandera del país, que no la senyera amb blau. Però això mateix és el que em fa mal, que amb la seua proposta política d'esquerres estiguen incloent -vulguen o no, siga veritat o no- una proposta de construcció dels Països Catalans (perquè així ho percep la societat i perquè així ho va plantejar el nacionalisme fusterià en el seu moment sense que els valencianistes hagen abandonat eixe camí de moment).
El blaverisme fou i és fastigós, violent i mentider. Però això no lleva que la proposta catalanista del nacionalisme fusterià fóra i siga real i ben clara. I, des del meu punt de vista, és una proposta totalment legítima però abocada al fracàs perquè per a aconseguir que hi haja masses de gent que s'adherisquen a un projecte nacionalista alternatiu al predominant o ho fas basant-te en una identitat "banal" molt estesa entre eixa gent, heretada i quasi connatural (perquè es perd en la memòria dels temps), com la valenciana en el nostre cas, o és pràcticament impossible canviar l'estat de coses imposat.
Simplement per això m'agradaria que el nacionalisme valencià tractara d'incloure en el seu projecte moltíssima gent que se sent valenciana, però que ni se sent catalana ni comparteix cap projecte de Països Catalans. Ací entra el paper de l'assumpció de la senyera amb blau com a símbol que serveix per a diferenciar els valencians de qualsevol altre poble del món.
Personalment crec (o creia) que parar especial atenció a allò que ens singularitza com a valencians és la millor manera d'atraure gent al valencianisme nacionalista, siga de dretes o d'esquerres. La bandera seria una cosa més, simplement la punta de l'iceberg. Però res, qui vulga continuar defensant la quadribarrada com a bandera de tots els valencians o qui vulga continuar construint els Països Catalans que ho faça, que ara sembla que la culpa del fracàs del nacionalisme valencià siga nostra, dels valencianistes estrictes (blaveros il·lustrats secessionistes i anticatalanistes segons altres...).
Jo, per la meua banda, continuaré fent país com bonament sé. A través del blog, a través de la llengua, a través del treball, a través de les compres, a través dels consells o a través de les actituds. Tractaré de fer valencianisme tal i com l'entenc i de la manera que pense que pot arribar a molts ciutadans pel simple fet de ser valencians o de viure a terres valencianes. No crec que per això m'haja d'arribar el fang a les aixelles mai.
Acabe i done per conclosa la cosa. Que no et sente mal, per açò ho he estic escrivint a destemps, en un comentari de mala mort, i ara que ja quasi no ho sent quasi ningú, sense massa publicitat.
Crec que no et deu escandalitzar, ni a tu ni altres que van per la teua línia, que estan fent-vos servir com a carn de canó per a unes determinades estratègies polítiques que no són gens innocents, si és que alguna ho és, estratègies –i jo asseguraria que a despit teu- que laminen en el fons el component científic, embolcallades això sí d’erudició, amb què es basava fins el moment el valencianisme polític, en el referit que es persegueix un fals apoliticisme per abonar les seues postures.
Una anècdota, simptomàtica si vols, en una de les darreres entrevistes al titella recentment elegit com a cert secretari general, que diuen, se li preguntava sobre els posicionaments progressistes o no de la formació: la resposta de per si llançava balons fora (ull!), per acabar dient que coneixia a persones d’esquerres que colpejaven les seues dones. I fixa’t que jo no he esmentat per a res la bitxa blavera en tot aquest debat.
Si tu, i altres, penseu que és la línia a seguir, avant, però això sí, partiu de bases amb pilars molt febles, és el que volia dir. D’això tampoc en sou (en som) responsables del tot, és el context en què ens toca viure. Una de les analogies simples de les que parteixes, per a mi, és la relació implícita d’elements fusterians i tot el conjunt de la cultura cívica, política, cultural, etc., del valencianisme actual (i que no és en la seua totalitat nacionalista) que titlles alegrement de catalanista. Per a què m’entengues, que açò et costa –la culpa la tinc jo sencerament, em faig càrrec-, ¿consideres que Comissions o l’UGT, per portar la quatribarrada o fer ús del terme País Valencià –si no ara, fa 30 anys- o d’altres eines fusterianes, porten en l’ADN el germen del pancatalanisme en les seues vindicacions de caire polític?
Els problemes i les solucions del relatiu fracàs de tot aquest moviment (de per si heterogeni, i difícil d’entrada valorar la concreció que deurien tindre els provables èxits, donat que és una qüestió contínua, i que no es deu ni es pot mesurar sempre amb termòmetres electorals) no se simplifica en una amanida de símbols, o en uns rebuigs aleatoris a elements contraris al bombardeig oficial i majoritari de la societat valenciana. Ha sigut l’enfebliment d’aquest moviment politicosocial, també cívic (ací, a Espanya o Europa), el que ha debilitat la seua correja de transmissió en les formacions polítiques, per causes que superen la mera qüestió simbòlica, de sinèrgies del teixit social cada volta més ensorrat. Abans que m'ataques per ací: no estic exonerant la responsabilitat de les formacions polítiques, de vegades més conjunturals això sí.
Les possibles respostes és el que no veig en la proposta que has realitzat, tampoc no veig la facilitat de superar la situació simplement invertint els factors de l’anàlisi, això és, començant pels símbols.
Per un altre costat, un altre dels “raquitismes” és confondre el canal amb el missatge: l’acostament a la realitat per transformar-la, no és quedar-se amb la major democratització com a finalitat, no és una major representativitat electoral com a fi, això és una palanca. I continueu quedant-vos en el mitjà com a finalitat. Bona mostra és que apareix en tot aquest fil els elements que deurien ser prioritaris com una oració subordinada o col•locats entre parèntesi.
Una major democratització de la societat posterior a l’assumpció dels símbols? Una major democratització és per solucionar millor els problemes, per aconseguir una resposta social equitativa, caram! I així podríem continuar amb la comarcalització, amb les propostes que tinguen com objectiu acostar la cultura valenciana com a forma de vore la realitat... I també el valencianisme, en essència, com a eina per transformar, si no, deixa de tindre utilitat, almenys per als sectors socials que han lluitat o el fan costat. Tot plegat és el que hem d’acarar, i no deixar-ho com una cosa sobrevinguda.
La resta és quedar-nos amb el pitjor que ha donat el nacionalisme, i d’exemples hi ha a grapats en tots els contextos d’Europa. I en això no crec que siguem tant peculiars com per tindre una bandera pròpia.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada