Contra Fuster (amb tots els respectes)

En 1983, en un llibre titulat Els valencians davant la qüestió nacional editat per Eliseu Climent, l'historiador marxista Pierre Vilar deia:

"Estic profundament convençut que l'element fonamental de la consciència de grup, d'un poble que pot transformar-se un dia en Consciència pròpiament dita la nació, és l'element cultural. Però l'element cultural és ell mateix producció de la història"

A gras trets hi estic d'acord amb l'afirmació. Per molt que el nacionalisme es compose d'altres elements més enllà de la defensa i promoció d'una cultura determinada i amenaçada, com ara la voluntat de gestionar el poder polític i econòmic d'una forma més propera i beneficiosa per als ciutadans, allò que fa inicialment prendre consciència nacional diferenciada és un element cultural que grinyola amb la cultura promocionada per l'Estat. Segurament el 90% dels nacionalistes valencians han arribat a desenvolupar una consciència nacional diferent de l'espanyola a través d'un únic element: el valencià, en contraposició a la llengua defensada per l'Estat, el castellà.

Ara bé, com diu Vilar la cultura és producte de la història, però supose que lluny de les intencions amb què Vilar deia eixa frase cal adonar-se que la història produeix la cultura d'un poble però també la seua identitat. La cultura és fruit d'una història però també la identitat i ambdós elements, crec, no poden anar separats en una proposta nacionalista, perquè llavors estarà abocada al fracàs.

En el cas valencià la proposta fusteriana de "parlem valencià, que es català, llavors com parlem català som catalans" (ja expressada a principis de segle XX per altres autors i en general per qualsevol nacionalisme de l'època aplicat a la seua llengua) tractà d'alterar eixe binomi: la cultura valenciana hauria d'esdevenir catalana i també la identitat de "ser valencià" en "ser català". El primer factor suposava un pas "relativament" senzill ja que la cultura valenciana i la catalana comparteixen molts trets per la seua filiació, però el segon pas era molt més complicat, ja que suposava trencar amb la identitat històrica valenciana, forjada durant 600 anys al caliu de les institucions valencians i del concepte mental i sociopolític del "regne de València".

Una proposta nacionalista valenciana que conjugara els dos elements produits per la història, cultura i identitat, potser tindria més possibilitats d'èxit. En primer lloc, perquè a banda de 600 anys d'identitat històrica valenciana, en portem, almenys, més de 300 d'identitat històrica espanyola. Tractar de fer mutar entre les elits una identitat espanyola en una identitat valenciana subjacent és molt més fàcil que passar de l'espanyolitat a la catalanitat (una missió impossible, jo crec). Fuster sempre es queixava que el País Valencià no havia tingut líders amb visió de país. Llavors no sé perquè va realitzar una proposta nacionalista que evidentment no podia anar dirigida a tot el país, ja que excloïa directament les elits i les dretes (El País Valencià serà d'esquerres o no serà). Potser eren altres temps i no es podia ni preveure el que ha passat després.

En tot cas, les elits i les dretes són necessàries per a un projecte nacional, per molt que ens desagraden. El nacionalisme català no va ser important fins que les dretes van encapçalar el moviment a finals de segle XIX, i en el seu cas, la proposta nacionalista conjugava el territori històric català (el principat de Catalunya) amb una cultura catalana pròpia i la identitat de "ser catalans", heretades històricament i reelaborades. En el nostre cas hauríem de trobar un nou consens per confeccionar un nou missatge nacionalista valencià que no vaja contra la nostra història i tinga com a elements fonamentals l'element cultural valencià i la identitat històrica valenciana. Tota proposta nacionalista és una reelaboració d'eixos trets culturals i identitaris heretats de la història però eixa reelaboració, si vol tindre èxit, difícilment pot anar obertament en contra dels principals elements històrics d'identificació d'un poble.