dilluns, 8 de maig del 2006

Paraula del dia: Gafa


Gafes d'estendre la roba
Crec recordar que de xicotet els meus pares empraven el mot “gafa” per referir-se a les “pinces” d’entendre la roba. Ara han patit una evolució castellanitzadora que els ha dut a dir invariablement “pinces”. Totes dues són correctes, però, sens dubte, és més coherent dins la llengua valenciana la paraula “gafa”, que comparteix arrel amb “agafar”.

El DCVB defineix “gafa”, en la seua primera accepció, com a:
1. Peça corbada, generalment de metall, que serveix per a subjectar una cosa amb una altra, per a estrènyer l'objecte que s'està treballant, etc.; cast. pinza, laña, corchete, grapa. I hi dóna com a origen etimològic: del radical gaff-, probablement germànic, que expressa la idea de ‘ganxo’

En eixa mateixa línea, d’"agafar" diu: probablement format damunt gafa, procedent d'una arrel germ. *gaff- (cf. Th. Braune en Zschr. r. Ph. xlii, 152 ss.). Sembla evident que la paraula castellana “gafa” i el seu usual plural “gafas” comparteixen este mateix sentit. Tanmateix, el diccionari de la RAE diu:
(De origen incierto).
1. f. Anteojos que se sujetan a las orejas o de alguna manera por detrás de la cabeza. U. t. en pl. con el mismo significado que en sing.
2. f. Cada uno de los enganches con que se afianzan los anteojos a las orejas.
[...]

En castellà crec que no hi ha paraula semblant a “agafar” i els seus derivats, amb la qual cosa és probable que el mot “gafa” provinga del valencià/català, tot i que també podria ser que procedira directament de l’arrel germànica (encara que en eixe cas el més probable és que hagués originat altres mots). Per finalitzar, el mes curiós de tot és que en català/valencià les “gafas” castellanes es diuen “ulleres”, encara que els meus pares cada vegada empren més el castellanisme “gafes”. Total, a les “gafes”, “pinces”, i a les “ulleres”, “gafes”. Un tripijoc ben embolicat. La propera vegada tractaré d’explicar-los-ho.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

De la mateixa família són les agulles de gafa (o gàfios), no?

Vent d Cabylia ha dit...

Toni, la primera vegada que vaig sentir "agulles" d'estendre va ser a unes de Tàrrega (Pla d'Urgell). Abans, mai de la vida. "Agulles de gafa" no ho he sentit mai i "gàfios", sí, però per a referir-se a un ganxo gran. On es diu usualment?

Joanba, d'"antiparra" o "antipara" el DCVB diu:
1. Espècie de calça de cuiro o de roba, sense peu, que es lliga a la cama i la cobreix del genoll fins al turmell; cast. antipara, polaina. [...] Els pagesos de Tortosa i Mallorca duen antipares per treballar en el camp i defensar-se de la humitat, del fang, d'esgarrinxades, etc.
2. pl. Ulleres de batre (Olot, St. Bartomeu del G., Manresa, Lleida).
3. Ulleres, en general (Empordà, Barc., Mall., Val.); cast. antiparras.


No dóna cap etimologia, però el de la RAE inclou:(De ante2 y parar2).
1. f. Cancel o biombo que se pone delante de algo para ocultarlo a la vista.
2. f. Polaina o prenda de vestir que cubre la pierna solo por delante. U. m. en pl. con el mismo significado que en sing.

Antiparras:
(De antipara).
1. f. pl. coloq. anteojos (ǁ gafas).
2. f. pl. Arg. Gafas destinadas a proteger los ojos. Antiparras de buceo, de soldador, de minero.


És a dir, sembla que l'origen etimològic fa referència a unes ulleres no de veure sinó de protegir els ulls (anti + parar) i així ho sembla confirmar que una de les entrades del DCVB faça esment específic de les "ulleres de batre", una mena de troç de tela que es posava als animals per tal que no es marejaren quan pegaven voltes a l'era per batre el gra (no eren tan sols ni ulleres humanes). Supose que d'estos tipus d'ulleres posades per a protegir els ulls (als animals o a les persones en altres activitats) traspassà el sentit a tot tipus d'ulleres, fins i tot les de veure.

Anònim ha dit...

Nooo, una aûlla... perdó; una agulla de gafa és una (agulla) imperdible, i ací a l'Alcúdia en diguem gàfio: en el Valencià en perill d'extinció d'Eugeni S. Reig -llibre essencial per a esta classe de dubtes lèxics- apareix eixe terme, però no l'accepció de gafa com a sinónim de pinça...

Vent d Cabylia ha dit...

Aaaaaah! Doncs ni idea, tu. Per a mi un imperdible sempre ha sigut un imperdible. Me l'apunte!

Anònim ha dit...

Una imperdible, cal dir, en femení. En el llibre aquell ho explica: «és una reducció de l'expressió "agulla imperdible", amb pèrdua del substantiu agulla, que és femení, i substantivització de l'adjectiu imperdible» (p. 72).

Vent d Cabylia ha dit...

Aaaah! Tractaré de corregir-ho i a vore si em compre ja el llibre de Reig...