dimecres, 5 de juliol de 2006

Responsabilitats


A les continues acusacions de tractes de favor, incompliment de la legalitat i nepotisme realitzades sobre el conseller José Ramon García Antón, ara s'afig la de ser el responsable polític de la tragèdia del metro de València. Ell, però, ho nega tot.

No sé si dormirà amb la conciència tranquila però s'atreveix a afirmar sense contemplacions, després que 41 persones hagen mort, que les línies del metro valencià funcionen con toda la seguridad del mundo. En particular, la línia accidentada tiene todas las medidas de seguridad que tienen todas las líneas de cercanías y en algunos casos muchas más. De fet, les inversions semblen haver donat el resultat desitjat, ja que la estamos potenciando mucho más y mejorando i en els sis darrers anys s'ha treballat de forma espectacular.

Res podia haver evitat l'accident. Difícilmente en una distancia tan corta se puede hacer parar un tren. La corba no era problemática, sinó dulce. El sistema de frenat, inmmillorable (ell volia dir collonut, però ha sabut guardar les formes donades les circumstàncies) i d'això no hi ha discussió: Entrar en si es mejor el ATP o el FAP es un conflicto o discusión que está fuera de lugar. De fet, el sistema de seguretat és suficiente i no vemos por qué hay que tomar más medidas. En conclusió, la línea tiene la seguridad que tiene que tener, encara que hagen mort 41 persones. Això no demostra res. I és que a veces es inevitable que se produzcan accidentes. Amb tot, i per tal que vegeu que el conseller té bon cor, ha demanat disculpas. No obstant això, considera que en la seua acció de govern sobre la línia 1 la seguretat estaba primero i, per tant, això li dóna la tranquilidad del trabajo que entendemos que estamos haciendo bien hecho. Qui pot negar que fan bé el seu treball?

El propi conseller ja ho va explicar fa apenes dos mesos en la presentació del Pla d'Actuació Integral 2006-2010 de la Línea 1 de Metrovalència. Els valencians, des que governa el PP, tenim com sempre "lo més gran d'Europa": José Ramón García Antón explicó que el Plan de Actuación [...] contempla mejoras "importantísimas" de esta línea que, además de ser "la más antigua de Valencia", es "la más larga de España y de Europa", con más de 100 kilómetros de longitud. Però no només era la més gran sinó també la millor gràcies a les noves inversions -perquè volien millorar-la si tenia tot allò que tiene que tener?- : se ofrecerá "un servicio de mayor comodidad, con mayores medidas de seguridad y dotado con las últimas tecnologías". Però el conseller no estava a soles en la presentació del pla de millora sinó que el president de la Generalitat, Francesc Camps, l'acompanyà per tal de demostrar el "compromiso estratégico" del Govern valencià amb el transport metropolità de la Comunitat, que necesita inversiones en infraestructuras de primera magnitud. Així, la apuesta del Consell por el transporte público de calidad quedava palesa.

Amb l'accident, l'únic que ha quedat palés és la manca d'inversions del govern en els servicis públics. Ni en educació ni en sanitat ni en transports ni en infraestructures ni en cooperació ni en habitatge ni en indústria ni en benestar social. El país es governa a base de balafiament, urbanització sense límits i projectes faraònicopropagandístics. Mentre no passa cap desgràcia, sembla que la cosa va bé. La gent viu en la seua bombolla de felicitat -local, autonòmica i mundial- i no li importa massa què fan amb els seus diners. Total, hem de pagar igual. Què més importa. Doncs importa i molt. Les polítiques passen factura i les males polítiques són responsables d'accidents, desastres mediambientals i crisis socioeconòmiques. La política de l'actual govern valencià ha estat
malbaratar fons públics sense trellat i han pagat justos per pecadors.

José Ramon García Antón, com a cap de la conselleria encarregada dels transports públics valencians, ha de dimitir. L'ètica democràtica ho exigeix. Si ell i el seu partit en tenen que la facen servir. Jota Erre, dimitisca per favor.

1 comentari:

Sofia ha dit...

Prou ja d'obres faraóniques per a eixir en la foto i més pensar en les necessitats reals de les persones i la natura.