Comiat estiuenc

Com tants i tants altres blogs, ara li toca al meu acomiadar-se. No perquè me'n vaja de vacances, que també però no. M'explique. Vaig començar el blog lamentant-me per no poder anar a l'illa, però finalment sí que ho podré fer. El DEA ha estat ajornat fins a desembre i em podré agarrar deu dies de vacances, com no, a l'illa. Tanmateix, no serà fins la primera setmana de setembre que marxaré. Fins llavors aprofitaré per fer el que faig tots els estius usualment: treballar més que la resta de l'any. Les biblioteques i els centres de treball estan buits. Ningú molesta i en qualsevol qüestió s'avança a un ritme superior a l'habitual.

Enguany els temes estrella seran:

1. Argumentar la fixació de l'objecte d'estudi de la meua tesi en les peticions periòdiques del rei en forma de quèsties o subsidis com a fil conductor de la formació dels sistemes fiscals territorials de les unitats polítiques de la Corona d'Aragó.

2. Realitzar una síntesi del que la historiografia contemporània ha dit fins ara sobre el regne de València en el període aproximat que va des de 1283 a 1376.

3. Establir si podem considerar que existeix algun tipus d'estat premodern europeu. Si personalment considere que no existeix la nació medieval en el sentit contemporani, puc considerar alguna forma d'estat medieval? O el podem anomenar estat feudal? O estat feudal centralitzat? En tot cas, quins trets diferencials amb l'estat modern tenia aquella forma d'organització política que podríem anomenar estat feudal? Per què Astarita diu que Guerreau opina que no hi ha estat premodern? I les consideracions de Guerreau sobre el tall intel·lectual complet produït al segle XVIII que ens impedeix entendre l'edat mitjana? No enllaça això amb el que diu Fradera sobre la ruptura total que suposà l'aparició del capitalisme, la industrialització, el liberalisme i el nacionalisme?

El darrer punt és el més important a nivell teòric. De moment immobilitza els dos primers però com que sembla que no podré trobar una solució en un espai curt de temps, crec que hauré de deixar-lo sense aprofundir tot el que voldria i hauré d'abordar els altres dos sense més dilació. Em sembla que la importància de les aportacions documentals podrà paliar esta pobresa teòrica momentània. Excuses de mal pagador, però com deia Cruselles: no nos podemos quedar bloqueados.

Ja sé que ara que tanquen tots els blogs és quan més s'aprecien els que hi ha oberts, però crec que valdrà la pena descansar una mica d'este per reprendre'l amb forces d'ací un parell de mesos. Sembla molt. Espere tornar. De fet, seguint el consell d'Andarella -gràcies-, potser publique algun post de tant en tant, uns pocs al llarg de l'estiu, seriosos o trivials, per no perdre el costum. Siga com siga, de moment m'acomiade. Bon estiu i moltíssimes gràcies per la companyia.

PS: Com que hi ha temps en estiu, us recomane encaridament el Relat d'un viatge a Cisjordània i la Franja de Gaza de Ferran Izquierdo, probablement el millor coneixedor català dels conflictes de Pròxim Orient.