dimecres, 5 de juliol de 2006

Preguntar-se per què



Despús-ahir La Contra de La Vanguardia reproduïa una entrevista del periodista Lluís Amiguet al mític atleta Sebastian Coe. En la primera resposta aquest deia: A sovint pensem que allò important de les coses és com fer-les, com aconseguir-les, però jo crec que el primer és preguntar-se per què: per què fem una cosa o una altra.

La màxima és aplicable a quasi tots els aspectes de la vida. Si sabem per què fa les coses la gent, més que el com, podrem predir els resultats finals del seu treball. Depenent de la resposta, podrem augurar la utilitat de la seua tasca. En primer lloc hi ha gent que ni tan sols es fa la pregunta; els resultats solen ser roïns. En segon lloc, hi ha gent que la respon, però hi dóna una resposta en clau d'interés personal o particular; el resultat només li interessarà a ell o als seus. En tercer lloc, hi ha altra gent que la respon i intenta donar una resposta satisfactòria en clau col·lectiva, professional o social; els resultats són generalment més útils per a la societat.

Per exemple, en el meu camp particular, entre els historiadors, açò és evident. Però també, entre els periodistes, els escriptors, els cineastes, els metges, etc. No cal que la resposta al per què s'hi dediquen estiga trufada de grans ideals. Alguns cineastes poden tindre molt clar que ells fan cinema "simplement" per contar històries i "entretindre" la gent i per això mateix fer molt bé el seu treball; conforme la resposta al per què siga més ambiciosa, reflexionada i atenta a una funció social, el seu treball serà més satisfactori i productiu, independentment de la metodologia emprada.

La màxima expressada per Coe, segons la qual és més important el per què que el com també és aplicable a la política. Per exemple, per què s'hi dediquen -en general- els polítics d'esquerra? Per millorar la societat, per evitar la injustícia, per fer una societat més igualitària i democràtica, per conservar valors culturals i ecològics. El com fer-ho es pot debatre. Hi ha qui pensa que la socialdemocràcia liberal és el camí mentre que altres pensen que les polítiques estatalistes d'esquerra són més adients. En tot cas, el resultat sempre tindrà una utilitat social més gran que el de les polítiques de dreta. Perquè per què s'hi dediquen els polítics de dreta? Per mantindre la seua hegemonia, per beneficiar els seus negocis, per conservar el seus status econòmic, per frenar els canvis socials... Entre la dreta el mètode -com fer-ho- està ben clar ja que no hi ha objectiu de transformació: l'agit-prop i el take the money and run en els afers polítics i culturals, el campi qui pugui en els socials i el laissez faire en els econòmics, s'imposen de forma lògica si ens preguntem per què les dretes es dediquen a la política.

Cap comentari: