dissabte, 1 de juliol del 2006

L'host contra el rei de França (1285)

En vista que vaig trobant textos dignes d'atenció als registres de la cancelleria dels reis d'Aragó, crec que aniré publicant alguns al blog. Sense cap intenció explicativa; simplement per curiositat i pel plaer de llegir català medieval de cancelleria, el qual, no sé per què, sempre m'ha paregut atractiu (i més l'antic que l'historiat del XV). També per curiositat més que per interès científic (i en ocasions, fins i tot, per la seua comicitat) sempre m'han agradat aquells articles positivistes del segle XIX que es dediquen a exposar el que els propis documents diuen, ja siga sobre les joies del rei, sobre el casament d'una infanta amb un governant d'una illa oriental o sobre el funcionament del rellotge del campanar de Barcelona.

En esta ocasió transcriuré la primera convocatòria d'host adreçada a les viles de reialenc de tota la corona del rei d'Aragó que he trobat redactada en català. Les anteriors són en llatí, almenys des de 1252, que és des de quan hi ha documentació seriada a l'arxiu reial gràcies a l'obtenció massiva de paper per la conquesta de la Satiba andalusina, centre productor amb una gran quantitat de molins paperers. Abans, encara que parega ximple, la documentació reial es feia sobre pergamí, molt més car i difícil d'usar de manera quotidiana.

La petició d'exèrcit fa referència a la invasió de les terres de Pere el Gran per part del rei de França en 1285, quan la famosa plaga de mosques, suposadament deslliurada per Sant Narcís, va fer morir milers dels soldats de les seues tropes, que hagueren d'abandonar la ciutat de Girona, acabada d'ocupar.

Probis hominibus et universitati Ilerde [després es repeteix a la resta de viles],
Fem vos saber que com lo rey de França ab ses ostes entrà en nostra terra per ço com nós ladoncs no avíem justades nostres gens, presem acort que pús segura cosa era d’establir los locs e de menar lo fet per guerra tro que nostres gens aguéssen justades, e el de mig seríem mils certificats de lur poder e lur estament.
On com la mercé de Deu els se sien molt minvats e minven tots dies, si per mort de malauties si ab armes, fiant en nostre Senyor e en la bontat de nostres gens, és acort e volentat nostra que.ls donem batala, a la qual avem assignat dia: lo primer dia del mes de setembre primer vinent.

E si tot nós avem auda, ja de vós ajuda d’ost, no duptam per la feeltat e naturalea que avets ab nós de require e de emprar vós que siats ab nós a aquela batayla ab vestres a Palamós e ab vostres armes al mils que puscats, segons que a aytal fet se pertayn, de la qual batala avem esperança bona en nostre Senyor que aurem victòria.
E per ço que ab vostre conseyl e dels altres feels nostres puscam ordenar en aquel fet ço a melor sia ab la ajuda de Deu, dehïm, pregam vos e.us requerim que siats ab nós X dies abans del dit primer dia de setembre.

Datum Barchinone, Vº kalendas augusti
[1285].