Un trencaclosques per formar una figura que encara no coneixem amb total certesa
Com bé diu Pau Viciano, la qüestió de la història de la bandera de València esdevé un veritable trencaclosques en el qual, de vegades, cada registre documental suggereix informacions diferents i fins i tot contradictòries sobre el moment en què es va introduir l'augment blau amb la corona brodada (p. 73).
Així, si bé el registre iconogràfic -concretament les cartes portolanes- mostra en unes ocasions la bandera com la simple senyera reial, en moltes d'altres, sempre a partir de la concessió de la corona a l'escut de la ciutat en la segona meitat del segle XIV, ho fa amb una representació de la bandera coronada, sovint sobre una franja blava. El registre arxivístic, per la seua part, indica que la bandera era la simple oriflama fins al segle XV, però conté igualment un parell de documents del segle XVI, de difícil interpretació, que parlen de tela blava i d'una important quantitat de tela groga per a la corona de la dita bandera. Finalment, pel que fa al registre cronístic i literari, els autors no parlen mai en les seues descripcions de la franja blava com a part integrant de la senyera fins el segle XX, però el fet que tampoc ho feren homes com Vives i Liern en 1900 o Eduard Martínez Ferrando en 1919, quan sabem a ciència certa que ja en duia (almenys des de 1876, moment en què tenim la primera representació indubtable de la senyera de València), ens obliga a no prendre esta manca històrica de referències com una prova irrefutable de l'absència de la franja blava a la bandera.
Pau Viciano ha muntat el trencaclosques d'una manera lògica i coherent i li ix una bandera històrica en què la corona sobre blau no es va incorporar a la tela segurament fins a 1876, tot coincidint amb una exposició en homenatge a Jaume I, i amb un poema de Lluís Cebrian que parla llavors d'un novell fer. Res a dir, sobretot perquè en tot moment Viciano no acaba de pronunciar-se amb rotunditat, sinó que empra adverbis de probabilitat, verbs condicionals o altres fórmules similars, tant al principi (sobre les cartes portolanes això fa pensar..., sobre els documents del XVI una consideració pausada de les dades no permet afirmar que..., la intervenció de 1876 probablement incloïa el teixit blau amb els brodats... (p. 15)), com al final (la representació de la corona en les cartes portolanes no significa, necessàriament, que..., els documents del XVI, que no són sempre fàcils d'interpretar, indiquen que..., seria la restauració de 1876 la que hauria donat lloc a la franja brodada amb pedreria... (p. 74, 76 i 77)).
Tanmateix, no tots els trencaclosques són de solució única, sobretot quan ningú no sap quina forma exacta té la figura que es vol construir amb les peces disponibles. Hi ha, per exemple, el tangram, en el qual amb les mateixes peces es poden construir figures diferents, totes vàlides en el joc si no hi ha una figura coneguda a formar. Valga la metàfora per a explicar que amb les mateixes peces del trencaclosques nosaltres vam formar una història de la bandera de la ciutat de València diferent, dins la qual hi havia corona teixida sobre blau des dels segles forals. I, imprudentment, però comptant amb la provisionalitat d'internet i amb la tranquil·litat d'explicar clarament tot el procés, vam deixar per escrit que sembla clar que la Senyera Coronada existia almenys des del segle XVI, puix una sèrie de documents ho semblaven confirmar a ciència certa.
Com he explicat en este altre post, no calia la publicació d'un llibre sencer perquè haguérem canviat això, ja que la nostra proposta politicoideològica associada a la tria de la senyera coronada com a símbol privatiu dels valencians no es basa en apel·lacions historicistes sinó en un projecte valencianista no catalanista. Fet i fet, pareix que l'únic que no ho ha entés així ha degut ser el mateix autor del llibre, ja que crec recordar que no cap dels valencianistes estrictes amb els quals he parlat posteriorment -o s'han expressat a Valencianisme.com- han emprat eixe argument per a reivindicar la senyera tricolor com a bandera del País Valencià; afortunadament, s'han quedat amb els altres arguments -els de la tria contemporània d'una bandera privativa per a un projecte valencianista basat en la identitat col·lectiva valenciana- com, de fet, era la nostra intenció amb la sèrie d'escrits que han circulat via internet.
La nostra interpretació pública no va ser -en termes de Viciano- massa voluntariosa perquè "necessitàrem" d'ella per a justificar la nostra elecció, sinó que la vam donar a conéixer, en primer lloc, perquè es basava en documents que Pere Maria Orts va obviar tot coneixent-ne alguns, i, en segon lloc, perquè així la vam pensar i la vam redactar, excedint-nos en la taxativitat de les conclusions, però fent-ho honestament, de forma oberta i explicant en tot moment el nostre procés. El que deixàvem claríssim, en tot cas, és que fóra com fóra la historicitat de la senyera de la ciutat de València no era el que importava a l'hora d'escollir bandera contemporània del País Valencià i del valencianisme.
En qualsevol cas, Pau Viciano s'ha centrat només en la qüestió erudita i ha procedit a revaluar les informacions disponibles, ja que considera cert que en l'obra d'Orts no es presta suficient atenció a les informacions iconogràfiques i documentals en què basàrem la nostra proposta (p. 14). És per això que després de llegir les seues interpretacions sobre les cartes portolanes i els documents del segle XVI no puc més que tornar a dir que:
Les dues hipòtesis queden encara obertes, ja que ningú ha pogut trobar de moment un document o una sèrie de documents concloents i definitius.
De fet, com ja he exposat, el mateix Viciano es decanta raonablement per la hipòtesi de la senyera tricolor a partir de 1876 però sense poder donar-la com a plenament definitiva. I, tot i resultar certament pesat i farragós, hauré d'entrar -a banda del que ja vaig dir ací- en la qüestió dels documents que indueixen a pensar en la presència de la corona sobre blau des del segle XV, els quals són incorporats a la interpretació general de Viciano, tot tractant-los d'explicar en la seua construcció del trencaclosques.
En primer lloc, pel que fa a les representacions que apareixen en les cartes portolanes, en què des del segle XV, figura la senyera amb blau i corona, el mateix Viciano afirma que és, certament, una dada que no pot menystenir-se (p. 19). La seua explicació per a qüestionar que les banderes de les cartes portolanes siguen una reproducció de la que realment tenia València (p. 22) és, si més no, voluntariosa, sostinguda per diverses suposicions que no arriben a tindre un fonament ferm. Així, l'explicació a eixes representacions de la senyera amb corona i blau es basa en la suposició que podrien ser una convenció gràfica (p. 22), en l'hipotètic fet que el caràcter més informal de les representacions de les cartes portolanes [...] afavoria [!] les innovacions gràfiques (p. 27) i sobretot en què la cronologia de les senyeres coronades que apareixen en la cartografia portolana no coincideix amb la informació que aporten els documents arxivístics (p. 24).
Tanmateix, de la mateixa manera que les il·lustracions de les cartes portolanes, per més corones i franges blaves que tinguen, no proven que la senyera coronada fos la bandera de la ciutat de València (p. 25), el fet que els documents del segle XV no esmenten una franja blava en parlar genèricament de la senyera tampoc prova que aquella no hi estiguera present, ja que els mateixos autors del segle XX que hem esmentat no la citaven en descriure la bandera municipal. I pel que fa als documents arxivístics del segle XVI, l'explicació de Viciano tampoc és definitiva -no pot ser-ho sense més elements de judici-, tot i que posa en dubte ben raonable alguns dels comentaris que vaig plantejar ací (dels quals ja vaig dir en el seu moment que estaven fets de forma orientativa calculant mides i proporcions per veure si el document donava una informació "lògica", i que, tot plegat, era molt agosarat fer càlculs).
En primer lloc, pel que fa al document de 1545, Viciano considera inversemblant que amb un teixit de 0,2 metres d'ample, que inclouria una vora roja, es puga cosir una franja de 0,5 metres d'amplària, conservant la mateixa disposició de la faixa vermella, tal i com jo proposava (p. 40, nota 14). Però jo no vaig dir que el teixit estiguera disposat en una franja blava amb una vora roja, sinó que amb una tela -sense saber com estava disposada- de 9,1 x 0,2 metres -que és el que mesurava- es podien teixir 3,6 x 0,5 metres, tot donant lloc a una franja blava de 40 cm. -on podia encabir-se una esmentada tela per a la corona- i una roja de 10 cm per a la pedreria.
En el que sí que té raó Viciano és en el fet que amb eixa mesura aquesta hipotètica franja blava resultaria massa estreta i allargassada, ja que una sola barra [de 40 cm.] seria pràcticament igual d'ampla que el conjunt format per la suposada franja blava i la faixa vermella amb la pedreria (p. 41, nota 14). En eixe sentit, però també vaig dir que per a poder calcular la lògica d'eixes proporcions caldria fer-ho a partir de les de la senyera conservada a l'Ajuntament de València. Si la franja blava té 40 cm. i la roja 10 cm. és probable que eixes foren les mesures originals, tot i el seu allargassament (que només podem jutjar per suposicions); en cas contrari, en efecte, la seua minsa mesura induiria a pensar que no formaven part de la senyera, i tal vegada -com planteja Viciano- recobririen la part de la beina, en forma d'una estreta -en proporció al gruix de les barres- faixa ornamental que uniria l'oriflama a l'asta (p. 41).
Senyera conservada a l'Ajuntament de València D'altra banda, en el mateix document s'esmenten les quatre alnes de tela d'or ample per a la corona de la dita bandera, una considerable quantitat de teixit, que segons el mateix Viciano presenta una major dificultat interpretativa (p. 41). Jo la vaig interpretar com que era per a brodar una corona sobre la franja blava; Viciano, en canvi, pensa que sembla que no s'hi parla de dues corones diferents [una de metall a la cimera i una brodada a la tela] (p. 41) i que, per tant, cal pensar que la cimera d'argent incloïa elements ornamentals de tela, principalment els fullatges dels llambrequins però també potser d'altres, que podrien estar brodats, trepats i amb incrustracions de perleria i pedreria simulades amb setí i tafetà de plata i de diversos colors (p. 42). "Cal pensar" això... Potser sí o potser no. Qualsevol de les dues interpretacions és una mera suposició.
En segon lloc, respecte al document de 1596, en efecte, amb les quantitats de tela esmentades la hipotètica franja blava feta amb sis alnes un palm y mig de tafatà de mantós blau per a la asta y corona de dita bandera ix encara més menuda, de 30 centímetres. El fet és que, en conjunt, la comparació de les mesures dels documents de 1545 i de 1596 ofereix diferències, però, com també vaig apuntar, en desconec la causa. Per una altra banda, no podem saber amb total seguretat si els torçals o la pedreria eren, com proposa Viciano, per a una corona metàl·lica i no de tela. És raonable el que diu, però el conjunt de les representacions de les cartes portolanes i les dades d'estos documents continuen donant indicis que poden induir a suposar l'existència de la corona i la franja blava des dels segles XV-XVI.
Finalment, entrant en les consideracions que majoritàriament ja havia fet Pere Maria Orts, Viciano aporta els esments cronístics dels segles XVII al XIX que mai no descriuen la senyera de València amb una corona de tela sobre una franja blava, bo i plantejant que tal vegada en 1876 es procedí a la seua incorporació com uns brodats sobre un fons de blau celeste, tal com es feia en aquella época segons costums neogòtics (si fóra així, però, caldria suposar que no es va voler posar una corona sinó uns simples ramatges brodats, cosa difícil d'entendre i d'acceptar, si més no, a simple vista). A més a més, com he explicat en el segon paràgraf, continuà havent-hi autors que encara a les primeries del segle XX descrivien la senyera de València com una simple oriflama, malgrat que la franja blava amb la corona o els brodats grocs hi eren ben presents, per la qual cosa tampoc el registre literari és una prova definitiva de la seua inexistència.
Tot plegat, doncs, el trencaclosques es pot muntar, si més no, de dues maneres diverses que componen dues figures diferents. D'un costat, els documents del XVI parlen de tela blava, de tela groga per a la corona i de pedreria, mentre que les senyeres que apareixen en moltes cartes portolanes des del segle XV són realment paregudes a la senyera històrica conservada a l'Ajuntament... D'altre costat, no sabem si les dades dels mateixos documents del segle XVI es refereixen en concret a una franja blava i una corona brodada, mentre que els nombrosos esments cronístics parlen sempre d'una oriflama com la senyera reial... Cap de les dues formes de muntar el trencaclosques acaba de semblar perfecta, ja que sempre hi ha algunes peces que sobren o que grinyolen per tal de formar una figura plenament harmònica.
Personalment, el document que sempre m'ha fet dubtar més de l'existència foral de la corona sobre blau és el poema de Lluís Cebrian escrit entorn de 1880, que sembla parlar -tot i que de forma un tant críptica- d'una restauració de la senyera ab empedrats, i fonts, i llums sense fi (p. 65). Però és igualment estrany que no hi haja cap altra font escrita que no parle obertament de la qüestió. El problema és que potser sí que hi ha referències, però ningú no les ha cercades encara. Per tant, em torne a repetir:
En un debat no tancat com este, només ens queda exposar raonadament, larament i amb criteri historiogràfic el que sabem fins el moment, a l'espera de noves recerques documentals.
De moment, el llibre de Pau Viciano no ha aportat noves dades substancials, sinó que, com ell mateix afirma al començament, ha realitzat una sistematització de les dades conegudes més rellevants sobre la història de la senyera de València (p. 14). La seua conclusió, que la franja blava amb brodats grocs és de la segona meitat del segle XIX, és raonable, però continua sense tancar una qüestió en què nosaltres vam ser massa taxatius a l'hora de pronunciar-nos a internet. Eixa qüestió, però, és simplement una qüestió erudita sobre la història de la bandera de la ciutat de València. L'altra qüestió, la politicoideològica, la referent a la bandera dels valencians, del País Valencià i del valencianisme, és una altra ben diferent, molt més important, i en la qual ens hem pronunciat sense apel·lacions a l'historicisme. Que quede ben clar.
